dilluns, 24 de setembre de 2007

Crònica d'un matí que hauria d'haver sigut festa

Quan t'aixeques al matí i saps que la meitat del país (segurament més) té festa i tu no, fot. Si, a més, un 80 % (si no més) del teu entorn té festa, la sensació encara és més gran. I no parlo de la gent que viu amb mi, que al cap i a la fi tots treballaven, sinó que parlo de la gent que m'envolta.

Sona el despertador. Lavabo. Escales. Cuina. On és el comandament? Cinc minuts (potser exagero) buscant-lo. Ah, sí! Hi ha convidats a casa. Així que estarà al lloc més inversemblant. Un got. Aigua de l'aixeta. I aquesta fressa? Microones obert. Merda, el despertador! Escales amunt. Més escales amunt. Habitació. Despertador parat. Però si ja ho estava. Per què no para la fressa? D'on ve? Titititit. Titititit. Que no es desperti el convidat, si us plau, que no ho aguantaria. Titititit. Titititit. Merda. El meu pare. Coi! Ja el podria haver apagat bé.

Gimnàs. La tarjeta per entrar al gimnàs sembla que està de vacances, també. Ara no podré entrar... I comptant amb què ni m'he pentinat ni res que se li assembli...

La cinta. La radio. Ahir vaig obtenir el meu primer audiollibre. Un de l'Agatha Christie. Durava una mitja hora. El vaig esborrar fins i tot abans d'escoltar què era. Mitja hora????????? Tot un llibre????????? Au, va! Hauré de passar a l'opció B. O la C. Algú es va oferir a dir-me cançons? El Harry Potter que m'estic baixant en anglès estarà complert? Alguna altra idea?

M'avorreixo. Però començo forta. Em ve al cap cert element que em diu nena maca i corro com feia dies que no ho havia fet, a una velocitat que pensava que no podia córrer. Llavors m'adono que he forçat massa i em passo la resta d'estona a mig gas, perquè no m'aguanto dreta.

Però m'adono que hi ha una cosa que em distreu. No sé com, ni per què, però de cop trobo una cosa que no m'avorreix, tot i que no sé per quan de temps, i tenir alguna cosa per escoltar també m'aniria bé.

Quan agafo el cotxe per anar a la feina sé que he de fer un post per fer baixar l'últim. Feia 3 o 4 dies que el podia haver fet, i el vaig anar a fer just el dia en el que sembla que al dia següent ja m'aixeco molt millor. Per què ha sigut tan ràpida la baixada? És un miratge? Per què somric? O, ja directament, per què ric?

M'adono que el meu segon projecte està funcionant a la perfecció. Qui ho hagués dit!

El primer projecte... quan estic en un moment d'aquells en què estic desesperada, l'ordenador fa una fressa. Un mail d'algú amb qui pensava que acabaria perdent el contacte. Aquelles coses que passen: deixa de treballar al mateix lloc, i al cap d'uns mesos t'adones que fa no sé quants mesos que no us heu dit res. Tinc un mail de feina, que desapareixerà, perquè ja no treballa aquí. Tinc un mòbil. I un mail de la seva parella. Mira que és fàcil crear-se un mail, i sempre li dic que se'n faci un, que no tinc ganes d'enviar-li un mail i que primer passi per les mans de la seva parella...

Em ve a veure. A la tarda. I així no tornaré tan aviat a casa :-) No hauré de veure cap programa del cor, ni cap programa on facin toros ni coses per l'estil. Que de toros ja n'he vist prou aquest matí a la tele del gimnàs...

A mig matí tinc un problema molt gros anomenat Bifur, Bofur i Bombur. Si us plau, si algú entèn el comentari, que m'ho digui, que li faré un monument! Si és que algú és capaç d'entendre el meu humor enmig de la desesperació, que fa que el meu problema tingui tres noms i sigui Bifur, Bofur i Bombur. A vegades se me'n va massa l'olla...

Quan s'acaba el matí continuo amb en Bifur, en Bofur i en Bombur, però al principi de la tarda el resolc. Estic contenta, perquè tindré visita. M'he passat mig matí parlant per telèfon i ja torno a estar amb feina fins al capdamunt. La setmana passada el ritme de publicació va baixar per l'estat d'ànim. Però a partir d'ara baixarà per falta de temps físic. Perquè, perquè... perquè hi ha coses que no puc deixar. I sé que he de passar per aquí i dir coses. Tot i que intentaré que cap sigui com el post anterior.

Però l'important és que he volgut escriure un post per enterrar l'anterior. I que avui m'he alegrat infinitament de que jo no tingués festa. I que la persona que m'ha vingut a veure m'ha dit que em tranquil.litzés, que la posava nerviosa, de tant esperitada que anava. Això és que ja torno a estar bé.

Encara que em molestessin en Bifur, en Bofur i en Bombur.

11 comentaris:

mossèn ha dit...

embolica que fa fort ... salut

Tirai ha dit...

Bur! Res, tinc les neurones descansant avui! Bé, com sempre, bàsicament.
M'alegro que estiguis millor

Terra ha dit...

No t'estressis noia, que no val la pena!
Això del Bifur, Bofur i Bombur m'ha deixat de pedra...:-o

XeXu ha dit...

Quanta incultura... el que no entenc és per què tens un problema amb ells... Bé, la veritat és que entendre el comentari, no l'he entès, no ens fem els espavilats, però sé que (si no m'erro) aquests tres són nans del Hobbit, d'aquells que van anar a carregar-se el drac Smaug amb en Bilbo. Eren 13, comptant en Thorin (escut de roure), oi? Ho dic bé això? Però què redimonis pinten aquests a la teva vida??

Carme Fortià ha dit...

Tot sigui per paraules que ens treguin el regust de les anteriors!

Per cert, has intentat trobar alguna cosa de Tolkien en mp3 (jo en tinc en alemany i sé que en anglès també existeixen)

Endavant i a buscar més pujades!

Laia ha dit...

És gratificant sentir que ja estàs millor! tan criticar els gronxadors i ves per on gairebé ni te n'has adonat de la baixada: quan has obert els ulls ja eres altre cop dalt!

Un petó molt gros!

Lluna ha dit...

mossèn, embolica?

Gràcies, Tirai! I segur que les teves neurones funcionen a la perfecció!!!

Terra, no m'estresso, però tinc molta feina...

XeXu, no he entès això de la incultura... Per qui anava? I sí, els 3 individus són nans. Què pinten a la meva vida? Potser el teu fill t'ho pot explicar...

Carme, de Tolkien estic intentant a veure si el que vull en castellà és mitjanament potable. Sinó, ja buscaré en anglès...

Laia, m'he passat el dia pujant i baixant. Però millor no trec el tema...

Jo Mateixa ha dit...

Nineta, no te m'estresis per favor!!!!!!

Tu al teu ritme, poc a poc o ràpid, però com més et convingui, nosaltres som aqui, ok? :-)

Petonets dolcets!!!!!!!!!!!!

Lluna ha dit...

Ai, que per poc em trepitges, Jo Mateixa!!!

I sí, jo al meu ritme, anar fent :-)

XeXu ha dit...

Això de la incultura anava per la gent que no coneixia els nans, però evidentment era una broma, jo sóc molt friki i ho sé, i m'alegro que l'altra gent no ho sigui, sinó, pobrets...

Ho he preguntat al meu fill i no en té ni idea, així que dues coses, ell és un professional pèssim, i explica de què va. O no, com vulguis.

Lluna ha dit...

Ei, que jo també sóc bastant friki. Així sóc pobreta? :-)

No crec que el teu fill sigui un professional pèssim. És que jo sóc massa friki...