divendres, 7 de setembre de 2007

Doncs no ho sé

No sé d'on em surt l'energia, però em sobra per totes bandes. Com més energia gasto, més energia semblo tenir. Això sí, ahir vaig arribar a casa que ja era tard i vaig haver d'anar directa a dormir, que no m'aguantava dreta. Però, és clar, vaig arribar a l'hora que acostumo a anar a dormir, i després d'haver caminat entre dues hores i dues hores i mitja durant tot el dia.

Aquest matí, a les sis menys deu m'he despertat sense que sonés el despertador. Quan ma mare ha arribat de treballar, m'ha trobat ja esmorzada i vestida, a punt d'anar al gimnàs. Ella al.lucinava, i jo també. D'on surt, l'energia?

I llavors he tingut un dels millors moments dels últims temps, tot i que no sé si dir-ne un dels millors moments, perquè no sé per què, últimament tot són bons moments. Primer he vist la Lluna. Estava tan maca. I després Venus. I després Mart. Encara no havia sortit el Sol, i des del cotxe els anava veient, quan els arbres em deixaven.

No sé d'on surten l'energia, l'optimisme i la il.lusió. Però, per mi, ja es podrien quedar aquí per la resta dels dies. Perquè llavors arriba el vespre i estic feta caldo, però una cosa a dintre meu somriu. I a fora, per què m'hauria d'enganyar?

M'encanten les converses que duren hores. En un banc, mentre distrec a algú que hauria d'estar treballant. En una biblioteca buida, mentre algú m'explica la seva vida. O en una sala municipal, on recordem el passat. Converses de veritat, plenes de riure. Converses amb gent amb qui comparteixo determinades coses. Converses.

I m'adono que feia molt de temps que no estava així. Feliç de tenir el que tinc. Sense voler res que no tinc. Sense esperar res que no puc tenir. Sense esperar coses que sé que mai passaran. Controlant el que passa i el que deixa de passar.

Sense dependre de ningú, però depenent de 50 persones a la vegada. D'aquestes persones que em puc trobar pel carrer i que puc tenir una conversa d'hores.

Ja fa un temps que em vaig adonar que era així com volia estar. I m'encanta estar així. Vaig haver de recórrer molts quilòmetres per adonar-me'n. Avui pensava que potser sóc una mica cínica, perquè les coses que m'haurien d'haver afectat no m'afecten massa.

Però no sé per què, l'energia m'envaeix. I amb l'energia, el bon humor i l'optimisme. M'he adonat que determinades coses ja no m'importen el més mínim. I me n'alegro.

Però, del que més m'he adonat és de que sóc feliç així, que no canviaria la meva situació. Perquè el que compta ara sóc jo, i jo estic bé tal com estic.

I jo ja m'entenc.

8 comentaris:

mossèn ha dit...

si us enteneu ... ja teniu molt a guanyar !!! ... salut

XeXu ha dit...

Tu t'entens, i nosaltres no, però ja està bé, així ha de ser. Em quedo, però, amb el missatge, amb tot l'optimisme que transpira aquest post, i és que és una declaració d'intencions que molts hauríem de tenir en compte, de fer-nos-la nostra, i sobretot, de convèncer-nos de que es pot ser feliç amb el que es té, i no cal ser tant ambiciós.

Per cert, a la teva llista de frases he vist la del Zinc de l'altre dia a can Tarambana, grandíssima frase, i genial que l'hagis inclòs. Força concordant amb el post, oi?

Tirai ha dit...

Ei! Lluna estàs amb una energia envejable! Me n'alegro molt! Ostres, tu! És genial! :-)

Yeral ha dit...

Felicitats per l'optimisme, l'energia i les ganes de viure i de ser feliç! D'això es tracta, de ser feliç amb les petites coses. Amb una conversa i un somriure n'hi ha més que prou... Abraçada!

Laia ha dit...

És fantàstic que puguis sentir-te així. Atrapa l'optimisme ben fort entre els mans i no el deixis escapar, mai, conserva'l sempre amb tu perquè és difícil sentir-se així: deixar de caminar, aturar-se i poder pensar durant hores què canviaries de la teva vida i no treure'n l'entrellat. Perquè no vols res més, tot és magnífic així.

Un petó molt gran i segueix així, plena d'energia i escrivint-ne posts per contagiar-nos-la!

Lluna ha dit...

mossèn, és que el post, si no l'entenc ni jo, és que no anem massa bé...

XeXu, no és que fos ambiciosa. El problema és que volia alguna cosa que no estava al meu abast, pensant-me que podia ser com molta altra gent. Però ja he vist que no està al meu abast, i em dedico a intentar aconseguir coses que sí que estan al meu abast, però que ara, en escriure aquest comentari, m'adono que no estan a l'abast de tothom.

I sí, la frase d'en Zinc era boníssima, per això la vaig posar. El que em fa por és perdre'm frases boníssimes pel camí. A vegades veig un gran post, però no recordo que tinc això de les frases i... bé, que me'n perdo pel mig :-(

Sí, Tirai, és genial. Tot i que avui l'energia ja l'he necessitat...

Gràcies, Yeral. La veritat és que no sé d'on surt, però ja que és aquí... I les converses van sortir perquè ja estava així, amb energia...

Sí, Laia, és fantàstic, i com ja he dit, no sé el perquè. Espero no baixar de cop, com podria passar...

Jordi Jordi ha dit...

Ep, em penso que aquest sí que l'he entès. I això que abans he llegit el de la pregunta maleïda. Que ja té mèrit, eh? És fantàstic que et trobis així! Que duri, bonica.

Lluna ha dit...

Sí, és que a vegades sóc molt críptica :-)

Ara estic més o menys estable, però tirant cap amunt. I encara no ho entenc :-)