divendres, 14 de setembre del 2007

Sé que no ho hauria de fer

Aquest post no hauria d'existir. No hauria d'haver existit mai, i no sé ni tan sols per què em poso a escriure'l.

He arribat tan cansada a casa (fa 10 minuts), que l'únic que volia era anar a dormir. Però vinc d'un lloc i he promés abans de marxar que aquest vespre enviaria un mail. I apa, ja està, ja l'hem fotuda.

I ja l'hem fotuda, perquè he marxat una hora més tard del que hauria d'haver marxat del lloc. M'he passat una hora amb les claus del cotxe a la mà despotricant d'una persona, que ja fa molt temps que està tocant els nassos (per no dir res més fort). I en sap, de tocar els nassos. A més, la té presa amb mi i amb la gent que m'envolta. M'he quedat ben descansada. Ben descansada?

El problema és que he arribat a casa i havia d'enviar un mail. I, com que havia d'enviar un mail, què he fet? Exacte! Obrir el mail. Sí, ja ho sé, l'excusa de sempre de "miro el mail i res més", però llavors comences a obrir pantalles i... Però avui anava en sèrio. Volia mirar el mail. Només un dels meus mails. El mail des del que havia d'enviar el mail col.lectiu que m'havia compromés a enviar. Però... oh, sorpresa! Tinc un mail. Només un. I qui és el remitent? Premi! El torrecollons (per no dir-li fill de puta cabrón directament, oh, que ben parlada que sóc!). I m'ha posat d'una mala llet, que tot i haver corregut cinc quilòmetres i mig al matí, no sé quantes hores dreta i donant volts, i 17 hores fora de casa, sé que no podré dormir perquè estic de mala llet. Perquè el torrecollons (per no dir-li fill de puta cabrón) ja me n'ha fet una altra de les grosses. La mare que el va parir! I és que a sobre, no és ni company de feina ni res. Que si com a mínim em paguessin per aguantar-lo... però no, a sobre jo hi dedico hores i... En fi, millor ho deixo estar.

Aquest post no hauria d'existir. No l'hauria de publicar. Després de despotricar una bona estona més, a part de les dues hores que ja ho he fet abans, estic una mica més tranquil.la. I ara potser podria explicar que m'he trobat un company de cole al metge que no veia des de vuitè (i que no ens hem dit res més que hola), o que una moto se m'ha creuat per davant i m'ha fet una ratlladeta (per no dir-li gran ratllada) al cotxe, o que...

Però el torrecollons (per no dir-li fill de puta cabrón) no es mereix que altres coses vagin al mateix post que ell. Què dic? No es mereix cap post! Però després de dir-li tres cops torrecollons (fill de puta cabrón), i amb aquest cop quatre, ja estic molt més tranquil.la.

I ara a dormir, que jo només volia mirar el correu i enviar un mail ràpid. Demà el despertador sonarà a... millor ni ho penso!

PD: Sento haver dit, amb aquest cop, cinc vegades fill de puta cabrón (ja passo del torrecollons directament). Veig que sóc molt mal parlada, i això està molt malament i bla, bla, bla... Però en fi, què carai, si ho dic, és que s'ho mereix.

PD 2: Continuo optimista, malgrat sembli el contrari. Si no estigués optimista, ara estaria mig enfonsada, però al contrari: estic guerrera. I molt aviat veuré aquesta persona cara a cara. Bé, d'aquí a uns 10 dies. Només espero conservar l'energia i l'optimisme fins llavors per dir-li unes quantes coses a la cara. Perquè les coses es diuen a la cara, carai!

PD 3: És molt difícil fer-me enfadar. Però molt. Almenys fer-me enfadar per alguna cosa que em duri més de... 2 minuts? Aquest ja fa 2 anys que em fa enfadar. Així que es mereix tot el que li dic i més. Encara no sé com no li he dedicat mai abans cap post.

PD 4: Tot i que és molt difícil fer-me enfadar, quan m'enfado de veritat... En fi, que val més no comprovar-ho. No sóc violenta, ni em poso a insultar a la gent, però... les coses les recordo anys i anys, i si estic emprenyada amb algú, que no em digui res, perquè tiro a matar.

PD 5: Fa temps m'havia quedat pendent dir quin era el meu número preferit. La Laia ho va encertar :-) tot i que no sé pas com! Per sort? No ho sé. Només sé que vaig directament a la presó (perdó, a dormir), sense passar per la sortida (dic, per cap altre blog) i sense cobrar els 20000 euros (eren 20000 euros?)

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Trobo que no li has dit prou vegades "fill de puta cabrón"! No sé qui és ni què t'ha fet, però li tinc una ràbia també! ;-)
M'encanten les PD.

Anònim ha dit...

Jaja! Vols dir que no li he dit prou vegades? Jo que em sentia culpable per dir-li només un cop... i li he dit 5!!!

Anònim ha dit...

No et sentis culpable. Sols feies un exercici de descripció de la realitat.

Anònim ha dit...

Nena, tas be??? :-S

Val tu, vinga, FILL DE PUTA CABRÓN, au, afageixe-ho a la teva llista, suma-ho a totes les vegades que ho has dit tu, a les que ho hem dit nosaltres i despres l'hi envies un e-mail tot dient-li FILL DE PUTA CABRÓN :-P

Bon dia petitona LLuna :-)

Anònim ha dit...

Doncs jo trobo que 'fill de puta cabron' li hauries de dir directament com fas cap el final, sense fer servir eufemismes com 'torracollons'. I a més, crec que és moment de dir-li a la cara també, si e´s que et demana coses per fer, un NO ben rotund, seguit per un fill de puta cabron (de merda em cago en els teus morts...), per veure si para ja, que 2 anys de tocar la faba ja estan prou bé.

Sigues malparlada, collons, que no costa res!

Anònim ha dit...

Dan, recorda que, com sempre, tens una visió esbiaixada de la realitat: només en coneixes la meva versió. Estic segura que aquest element t'explicaria una altra història del tot diferent!

Sí, Jo Mateixa, estic perfectament. Però és que em vaig emprenyar! No li penso enviar cap mail, però... ja veuràs el dia que el vegi...

XeXu, és que no em demanarà que faci coses. Estem en un mateix equip directiu, però jo estic al mig, i rebo de totes bandes. I ell... doncs és dels que em fa rebre més i... En fi, que és igual, que com em digui una paraula fora de to o alguna cosa, penso saltar a la iugular (o com s'escrigui) directament!

Anònim ha dit...

Oooh quin exemple que doneu eeeh! Que sóc menor! Què se n'ha fet del típic capsigrany, desgraciat, gamarús, tanoca...
Però què estic dient, home, si és que al dir-li això a algú encara sembla que li estiguis tirant floretes i fent carícies a la galta... I les carícies haurien de ser plantofades i cops de puny!

I com que sóc molt bona nena conservaré la llengua neta i no diré cap insult... Encara que segueixo pensant que és un malparit fill de puta cabró mitjamerda i tot lu demés... (ufff és que no me n'he pogut estar! Quina teràpia més bonaa!)

Seria molt millor en persona però per si et serveix... http://www.minijuegos.com/juegos/
jugar.php?id=249

Ah! I saps per què vaig dir el cinc? Doncs perquè em van regalar fa temps allò del nom propi, on diu l'etimologia de Laia i coses "teòriques" sobre elles... I hi deia que el meu color era el blanc i el número el cinc... I mira, ja que jo mai hi he confiat en això el vaig posar... :D

Anònim ha dit...

Sí, Laia, sí, ja sé que no ho hauria de fer... Intentaré d'aquí a una estona tapar-ho amb un altre post que faci baixar aquest...

Mitjamerda? No eres menor? ;-)

Ah, però jo no em dic Laia! ;-) L'elecció del 5 la vaig fer jo soleta!

Anònim ha dit...

jeje molt grossa l'ha d'haver fet per fer-te enfadar d'aquesta manera. No m'agradaria estar en la seva pell, no.

Anònim ha dit...

Jajaja! Al final ens vam veure les cares fa una setmaneta... Només li vaig deixar anar un comentari borde, però amb la cara ja es va adonar que no estava com perquè em fes brometes...