diumenge, 9 de setembre del 2007

Confiança

Confiança és el que em faltava avui amb la bici. Que sí, que la sé fer anar, però... em faltava confiança.

Mai he sigut una persona d'anar molt ràpid amb bici, i sempre frenava a les baixades, però és que avui...

Bé, confiança i altres coses, em faltaven.

I és que, aquí on visc, és molt difícil trobar un tros de terreny pla. O tens una baixada, o tens una pujada. Més o menys pronunciades, això sí, però la majoria amb bastant pendent.

M'encanta la sensació de les baixades, amb el vent a la cara. Tot i que hi he anat just després de dinar i el sol em matava.

Però les pujades... I és que, per més que corri i que intenti convèncer-me a mi mateixa que tampoc estic tan malament físicament, el problema és que estic bé per córrer, però a la que canvio l'exercici físic, ja l'hem fotuda.

Tot i així, ha anat bé en general. Dimarts hi torno, faltaria més! Però hi tornaré més cap al tard, no fos cas que m'agafés alguna insolació. I és que avui no sé si ha sigut pel sol o per l'exercici, però he arribat ben vermella de cara i no podia deixar de suar.

Això sí, després d'avui, no penso tornar a cap més classe d'spinning. Anar amb bici és sentir l'aire a la cara, amb la velocitat. És gaudir de les baixades com si volessis. I patir per arribar a dalt de la pujada, però sentir-te orgullosa amb tu mateixa quan per fi la pujada deixa de ser pujada i has aconseguit arribar a dalt. Tu i la bici.

I els reptes. Perquè les meves cames ja no estan acostumades a anar amb bici. I els costa. I al meu cervell li costa decidir quina és la marxa més apropiada per a cada terreny. Però amb el temps això ho aniré recuperant.

I, no ens enganyem, he arribat a dalt de poques pujades. És clar que tampoc n'he pujat massa. Però és que alguna ja em costava (i bastant, per no dir molt) quan tenia 13 anys i entrenava 3 hores diàries. El meu objectiu, de moment, és la penúltima pujada abans d'arribar a casa. Quan corria els pobles del municipi amb la bici, la pujava, no sense esforç. Avui he aconseguit pujar-ne tres quartes parts. Espero poder-la pujar tota a sobre la bici aviat. I, quan ho aconsegueixi, llavors atacaré la pujada de casa. Tres o quatre-cents metres de pujada d'aquella que sembla que no sigui gaire pujada, però que sí que hi ha pendent, i es nota bastant, seguit d'uns cent metres de pujada d'aquelles que superen el deu per cent de pendent. Per molta gent segur que no és res, però per mi és un bon repte.

Tot i que he trobat a faltar alguna cosa que m'indiqui la velocitat a la que vaig, quanta distància he recorregut, i totes aquestes tonteries. Algú em regala un gps? ;-) I, com que ja sé que algú m'ho comentarà en privat, no, no penso dir-li a ningú amb gps que m'acompanyi amb la bici. Que si he de començar a parar a mitja pujada i a suar com una porqueta (suen, les porquetes?) com he fet avui quan he arribat a casa, millor vaig sola!

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja t'el regalo jo el GPS i tranquila, jo no et podré acompanyar doncs a la meva edat i no se anar en bici :-(

Petons bonica!!!!

Anònim ha dit...

Ei lluneta! Jo també fa poc que he tornat a agafar la bici, i realment tampoc o canvio per una classe d'spinning, es una passada la sensació! :)

Anònim ha dit...

Em regales un GPS, Jo Mateixa? Uala! Moltes gràcies!!!

I mai és tard per aprendre a anar amb bici!

Sí, Boira, és una passada. I no sé si hi vas per ciutat, però jo que estic envoltada de boscos i camps, i no hi ha cotxes... una passada!

Anònim ha dit...

No tinguis pressa, dona. Has començat ara i ja vols pujar totes les pujades del món? Tranquil·litat i bons aliments, cada dia una miqueta més, i de seguida podràs fer el que sigui amb la bici. De moment ja t'hi has posat, que no és poc, així que pots estar contenta. Ara, a no deixar-ho estar, constància i dedicació.

Anònim ha dit...

Home, XeXu, tampoc és que vulgui pujar el Tourmalet, jo, ara! Vull pujar aquestes pujadetes que hi ha prop de casa, que segurament un 90% de la gent pot pujar. O, com a mínim, un 90% de la gent que sol anar amb bici.

Però tens raó, acabo de començar. Demà, a córrer a la cinta. I dimarts, a veure si puc pujar una miqueta més dels 3/4 de pujada. I cada dia una miqueta més, com molt bé dius.

I no et preocupis, que ja fa temps que m'he promés que els caps de setmana faria com a mínim una cosa cada dia, i com que a partir de la setmana que ve ja no podré anar a córrer al matí... toca bici a la tarda. I he escrit bici amb b alta i no amb v baixa, eh!

Anònim ha dit...

Ei de conya! Segur que acabaràs dominant-la altre cop! Potser les3 hores ara queden una mica lluny però amb paciència tot s'aconsegueix... I més ara que et surt l'energia per les orelles!

Jo el dia que agafi la bicicleta em sembla que em fotré una nata...

Anònim ha dit...

Ei, doncs una tarda de vici tampoc no es posa malament, potser t'hauries de plantejar anar alternant la 'b' amb la 'v', que la 'b' sempre és igual, però la 'v' dóna més joc...

Anònim ha dit...

I tant, que la dominaré, Laia! :-) Ara no em puc passar 3 hores diàries a la piscina, que a alguna hora o altra he de treballar, però la pujada la pujaré, i tant que sí!

Jo també em pensava que quan agafés una bici em foteria una nata. Però va anar prou bé el primer cop :-) I el segon.

XeXu, quin vici? Perquè hi ha vicis que ho són, de repetitius. Ara que... jo no en tinc de vicis. Potser... no sé, un bon dinar a base de carn vermella, que m'anirà bé pel colesterol? Ai, que això no anava aquí...

Anònim ha dit...

Lluna, jo també anava per tot arreu en bici quan era petita, m'encantava, però no la tenia a Barcelona, també tenia una pujada important davant de casa, i era un repte, l'agafava amb embrenzida i la pujava sencera amb el cul aixecat del sillin, com els professionals jajaja!

I ahir vaig agafar el Bicing després de igual 15 anys de no tocar-la i em fan por els cotxes i atropellar a algú! En fin, ja millorarem!

Anònim ha dit...

Ui, jo si hagués d'anar per ciutat... Ara potser sí, però els dos primers dies, segur que hagués atropellat algú!!!

Però ara ja hi tinc més confiança. Ja veuràs d'aquí a unes setmanes!!! I tu també, ja veuràs, ben ràpida per Barcelona!

Anònim ha dit...

el darrer cop que hi vaig pujar ... qüasi em mato !!! ... soc un patós !!! ... salut

Anònim ha dit...

Jo també sóc una patosa, però tampoc cal fer res de l'altre món. Que jo vaig per carretera, de moment!!!