Ja fa uns dies que m'adono que coses que fins fa poc eren importants per mi, ara ja no ho són. Gens ni mica.
I qui diu coses, diu persones.
Persones que apareixien i desapareixien com per art de màgia.
Crec que al final me n'he cansat.
Suposo que també hi ha un munt de gent que es deu haver cansat de mi. Segurament jo també em cansaria de mi mateixa en depèn de quins casos.
Però ara veig que les meves prioritats estan canviant, no sé ni cap a on exactament, ni perquè.
Només espero que estiguin canviant cap a millor.
De fet, crec que estic segura que estan canviant cap a millor.
I queden moltes coses enrere, però d'altra banda és inevitable.
Em sento com si fes neteja, una vegada més.
Però me n'alegro.
El meu cap ha fet neteja, en un parell o tres de dies. Sense que jo li demanés. Potser ha sigut un procés més llarg, i jo ni me n'he adonat.
I, sense saber-ho, ara ja no tenen importància coses que en tenien fins fa poc.
Potser és que estic cansada.
O potser és que el meu cap està centrat.
Espero que duri.
dimecres, 13 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
7 comentaris:
Que duri, doncs.
Els canvis sempre són a millor. M'explico: si els canvis són voluntaris, si no te'n sents obligada, si tens la capacitat i la possibilitat de fer-los, necessàriament són a millor, perquè si t'equivoques, sempre tens la possibilitat de tornar a canviar.
I ara no sé si m'he explicat prou.
Ei! A veure si dura, doncs, de debò. Veure que d'altra gent canvia per millorar dóna esperances en el propi canvi. Una abraçada
Sí que t'has explicat, pere. Només que... jo no he decidit canviar. El meu cervell ha decidit canviar, pel seu compte, sense demanar-me permís a mi (em sembla que això no té massa sentit).
Sí, Tirai, darrere meu vas tu! Seguríssim!
Enhorabona, en moments de estancament, els canvis sempre son per bé...
Això espero...
Saber valorar bé la importància de les coses i les persones és molt difícil. Si ho has aconseguit, felicitats!
No sé si ho he aconseguit. Però he canviat la meva valoració, això sí.
Publica un comentari a l'entrada