dimecres, 27 de juny de 2007

Potser no sóc tan...

D'acord, avui he fet una cosa que és tan estúpida, que faria riure a molta gent durant molt de temps. O, més que res, us faria pena de mi. Però també he fet una altra cosa: he rebut notícies d'una persona que feia temps que no en sabia res. I una cosa ha portat a l'altra, i he acabat fent un test d'estupidesa. Sí, perquè em sentia molt estúpida, i necessitava un test que em digués que realment era molt estúpida. Però molt!

Així que he fet el test. I quan m'ha preguntat si em sentia estúpida, li he dit que sí. Quan he arribat als emoticons, he triat el ninotet que es dóna cops de cap a la paret. I quan m'ha preguntat que si em sortís que era realment estúpida, si penjaria els resultats, li he dit que sí.

La sorpresa ha arribat quan he vist els resultats, i em deien tot el contrari. Al principi he pensat que em deia que només hi havia un 4% de gent més estúpida que jo, però la imatge de l'Einstein i el que deia, m'ha fet pensar que potser, i només potser, no sóc tan estúpida com em pensava.


StupidTester.com says I'm 4% Stupid! How stupid are you? Click Here!


L'altre dia, per aquelles casualitats de la vida, vaig anar a parar a un lloc d'internet on hi ha penjada una entrevista que em van fer. Quan vaig veure l'entrevista en paper, em va agafar alguna cosa, perquè està tota plena d'errors. I jo sé que són errors, però qualsevol persona amb una mica de coneixement que ho llegeixi, sabrà que són errors. Perquè qui em va entrevistar no sabia de què parlava, va escriure quatre cosetes en un paper, que no ocupaven ni una cara d'un foli, i l'entrevista té 3 pàgines. Per sort, o per desgràcia, hi ha fotos. Fotos de quan era petita, i fotos de ja més gran. I, no sé per què, vaig anar-hi a petar i em vaig mirar les fotos. I, per sorpresa meva, vaig descobrir que potser, i només potser, no sóc tan lletja com dic (o com penso).

Avui m'he trobat a una persona. Una dona d'aquelles que imposen respecte, per com són elles en general. Feia molt que no la veia, i se m'ha acostat per fer-me un parell de petons (el tema fer un parell de petons donaria per un post, i dels llargs...). I, per sorpresa meva, he descobert que és més baixeta que jo! Però no una mica, sinó molt. Deu fer uns 10 centímetres menys que jo. El fet és que, quan creixes en una família on tothom és molt alt i tu ets l'excepció, al final t'acaba agafant complexe de baix. Però... crec que he arribat a la conclusió que potser, i només potser, no sóc tan baixeta com creia.

3 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Uiii, tu tens l'autoestima pel terre eh, a veure, en el post de sota dius que ets idiota, ara aqui dius que poder ets estupida però no tant com pensaves, que poder no ets tant baixeta com creies, i tampoc ets tant lletja com dius...

Fes el putu favor de sortir a la finestra...va, que esperes??...vingaaaaaa...ja???, segur???, no et veig eh...va que vol ploure!!!!!...ja????

TU ETS UNA CAPULLAAAAAAAAAAAA!!!

Ho has sentit o crido més fort?? (ho dic per la distància que ens separa), mira que ets, ets, bufff, ets....va, ves a dormir i pensa en una altre cosa, o penja un foto, el test i l'entrevista i deixen's jutjar a nosaltres :-P

Petonets ben dolcets...por que tu lo vales nena!!!!!! :-)

XeXu ha dit...

Però si avui ha estat un gran dia!!! Carai, he començat a llegir per baix, per seguir un ordre cronològic, i pensava que hauries acabat el dia amb mal sabor de boca. Però llegeixo el segon post i em trobo que tens un munt de coses que et poden pujar la moral. Això és fantàstic! JA m'agradaria a mi adonar-me en un mateix dia que potser, i només potser, no sóc aquestes mateixes tres coses que comentes.

Lluna ha dit...

Jaja! Jo Mateixa, com he rigut amb el teu comentari!!! De veritat! Sí, sóc una capulla, i em mereixo que m'ho diguis. Tot i que... havies de cridar molt fort, perquè a sobre, a aquelles hores, jo ja estava dormint...

El test ja l'he penjat. La foto? Em sembla que passo. I l'entrevista? Buf, això sí que no! Si pogués, l'eliminava d'internet, però malauradament no puc :-(

XeXu, tot depèn de com et miris les coses: si intentes mirar-les positivament, segur que et puja la moral. Si te les mires negativament, pots tenir-ho tot i la moral per terra.

Però pensa que segur que no ets aquestes tres coses que jo deia. Per començar, pel que escrius, no crec que siguis estúpid. Per continuar, tothom és maco a la seva manera, i el que per algú pot ser una persona lletja, per algú altre pot ser molt maca. I ja et dic jo que hi ha moltíssima gent amb els gustos girats. Per exemple jo, que no sé com m'ho faig, però sempre, qui diuen que és guapo no el veig guapo, i qui diuen que és lleig... jo li veig un punt. I per la resta, mira't aquesta llista. Consideren als homes baixos de 1.53 cap avall. Jo no sabia que Sartre era tan baixet. I mira on va arribar. I això per no parlar d'en Danny DeVito!