divendres, 29 de juny de 2007

Una abraçada

Em costa acomiadar-me. No, no em refereixo a dir adéu a algú que sé que no tornaré a veure en molt de temps, o que no tornaré a veure mai més. El que em costa és trobar una forma de dir adéu, fins després, fins ara, bona nit...

Em refereixo a dir adéu quan parles amb algú per telèfon. O quan parles amb algú que t'has trobat pel carrer. O quan despedeixes un mail.

En aquest últim cas, sovint em trobo mails que es despedeixen amb "una abraçada", o "un petó". I no em sembla malament, sovint ho agraeixo, perquè és una despedida amable. Però jo no puc.

Bé, si que puc. Algun cop m'he trobat davant de la pantalla, i m'he dit a mi mateixa: "posa-hi una abraçada, que no et costa res, dona!" I, realment, no costa res. S'escriu, i ja està. S'acaba el mail i es posa:

Una abraçada,

Lluna.

Ja està, no és tan difícil. I jo ho sé, que no ho és. Però no és aquesta, la raó per la que no ho és.

Aquesta expressió, una abraçada, l'he sentit tants cops, i l'he vist escrita a tants llocs, que sovint em sembla una expressió buida. No, ja sé que no és buida, però em refereixo a que és una expressió que jo no dic, així, només perquè sí, però que he trobat escrita a tort i a dret.

Sí, ja ho sé, és només una abraçada. I sí, ja ho sé, sóc una mica (o un molt) seca. Sí, ja ho sé, no costa massa, de dir-ho.

Però si jo faig servir l'expressió, ho faig de veritat. Hi ha molt poques persones de qui m'acomiadaria amb una abraçada o un petó. I són persones a qui els faria aquesta abraçada o aquest petó si les tingués al davant. I no hi ha massa gent que compleixi les característiques, perquè jo sempre he sigut bastant esquerpa, almenys amb la gent amb qui no tinc molta confiança.

Mentrestant, em segueixo acomiadant amb un "adéu", que ja sé que és massa fred. O un "que vagi bé". Tot i que sé, perquè ho sé, que són fórmules massa seques, i que sovint, comparats amb la resta de gent, semblen molt més freds, tot i que potser no ho són.

Hi ha una classe de gent, a qui envejo i admiro a la vegada, que són just l'oposat a mi. No tenen cap problema a abraçar i fer petons a tothom que se'ls creui per davant, no pas com jo, que em costa molt més. Algun cop he pensat que si era jo la que ho feia, tenia molt més valor, perquè només ho faig amb determinada gent. Però suposo que no és més que una manera d'enganyar-me a mi mateixa. Al cap i a la fi, el que veu la gent no és res més que el que fa la persona amb un mateix, i no el que fa amb la resta de gent.

Però, a aquestes alçades, ja no crec que canvii mai. Em seguiré sentint malament per ser esquerpa, seguiré preguntant-me com puc acabar els mails, i seguiré envejant a tota aquesta gent que no tenen cap problema a anar repartint petons i abraçades a tort i a dret.

I això és tot. Que vagi molt bé!

Lluna.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

El problema està en no repetir-se massa i trobar formes d'acomiadar-se diferents, vaja, aquesta és la meva obsessió. Jo reparteixo petons i abraçades, però també reparteixo 'que vagi bé's, 'ens la veiem's, i de vegades que us bombin's. El que surti a cada moment. cadascú acaba els mails com vol, no, no cal anar repartint cosetes maques a tothom, encara que penso que no és una forma tant buida d'acomiadar-la, fins i tot en cas de la gent que fem servir aquestes formes sovint.

Tirai ha dit...

Abans, tampoc ho feia d'acabar els mails amb una abraçada o petons. Ara sí, sé que molts cops l'abraçada no es produïria, però, també, és cert que és amb persones que els la faria de debò. En aquest sentit, diferenciaria abraçada de petons, els petons no costa gaire fer-los, l'abraçada ja suposa un grau de confiança més alt. Bé, jo com a mínim no vaig abraçant a tot quisqui.
No sé, és més fàcil escriure-ho que fer-ho, però, ja et dic, per mi escriure-ho és una manera de dir: ho faria.

pere ha dit...

Les abraçades virtuals són una cosa i les reals una altra. Les virtuals no indiquen tant que si tinguessis davant una persona l'envoltaries amb els teus braços (potser també, però a alguns i algunes els costen les demostracions directes de les emocions a través del tacte), sinó que simplement vols transmetre una sensació de calidesa, d'enteniment, d'empatia... Les abraçades reals de vegades es fan amb la mirada, amb una paraula que diu una altra cosa però vol dir "abraçada"... Les abraçades no lliguen per tota la vida ni comprometen a res més que al que tu vulguis, i són una bonica fórmula per acabar un mail, per exemple, i expressar que continues receptiu -receptiva- per al següent contacte.

Que et digui: "deixa't anar Lluna, encara que després escriguis un post maleint que t'has deixat anar massa", sé que és totalment inútil.

Una abraçada, Lluna.

Jo Mateixa ha dit...

Una megaabraçada nenaaaaaaaa!!!!!

Bon finde guapa i fes bondat...o no..bueno, tu fes el que creguis que has defer, si no ho fas no serà tu :-P

Un petonet, jejejejejeje!!!!

Lluna ha dit...

Ara mateix tinc ganes d'abraçar a la puta renfe. Això em passa per haver-me'n rigut aquesta setmana i cridar al mal temps... Volia fer un post-denúncia, però estic taaaaaaan cansada que ni això sóc capaç de fer.

XeXu, això de les abraçades anava per algú que sempre acaba els mails de la mateixa manera, i a vegades penso que jo no hauria de ser així de seca, però sé que no és res més que una frase feta. El que tu dius, que no s'ha de repetir massa.

Tirai, completament d'acord amb això de les abraçades i els petons, que l'abraçada suposa més confiança. I jo, si ho escric, també ho faria. Suposo que per això no ho faig gaire sovint, d'escriure-ho.

pere, la sensació aquesta de calidesa que dius es pot expressar amb moltes altres paraules. Ho he dit, i ho repeteixo: jo sóc incapaç d'escriure-ho si sé que en realitat no ho faria. És la meva opció, i no la penso canviar. Ara, cadascú que faci el que li vingui de gust.

Em puc deixar anar més, sí, però no fent una cosa que em faria sentir malament amb mi mateixa. Em puc deixar anar més fent una abraçada de veritat, però no escrivint "una abraçada" quan sé que no ho faria, sigui pel que sigui.

Jaja! Jo Mateixa, demà tinc una despedida de soltera... Bondat? No són antagònics? ;-)

lem ha dit...

És un offtopic total, però en competència directa amb la cançó de l'estiu que vas posar "tiene mil nombres" hi ha "micromania":
http://www.youtube.com/watch?v=zMRzxPP8Hg0
Es per clicar "at your own risk". Una cançó amb una lletra molt elaborada... :-)

Lluna ha dit...

Em sembla que em quedo amb el "Tiene nombres mil"...

Anna ha dit...

Per que no es poden deixar comentaris al post de sobre??

Poder es que al ser cap de setmana la gent no està gaire predisposada a llegir ni comentar res no?

No desesperis dona!!!! :-)

Lluna ha dit...

No es poden deixar comentaris perquè els vaig tancar.

I el post no anava sobre el fet que ningú comentés res. Només era un petit comentari, però la cosa anava per una altra banda.