divendres, 8 de juny de 2007

Per què m'agrada tenir un cotxe propi?

M'aixeco. És tard. Bé, no és tard, però és més tard que els altres dies. Avui no vaig al gimnàs, perquè porto un cotxe que no és meu, i no tenca bé i... vaja, que avui no vaig al gimnàs.

Em dutxo, i em vesteixo, com cada matí. I quan vaig a sortir de casa... on és la clau del cotxe? La busco aquí, allà i més enllà, fins que se m'acaben els llocs on buscar.

I llavors començo a maleir a ma mare. Perquè ella sempre perd les claus. Ella sempre deixa les claus en llocs on no les ha de deixar. Ella sempre s'emporta les claus quan no ho ha de fer.

Així que em disposo a buscar les segones claus, que estan totes en una caixa en el moble... on està al moble? Però si el moble sempre havia estat aquí!

Busco durant una estona, fins que veig que no me'n sortiré. Així que truco. No puc trucar a ma mare, i he de trucar al meu pare...

- Tu sabes dónde está la llave del coche?
- Te la dejé ahí encima...
- Dónde?
- Dónde la dejo siempre.
- Pues no está.
- Que sí, que esta mañana la dejé.
- No, ya he mirado.
Coi, si he mirat, és el primer lloc on he mirat!
- Pues dónde están todas las llaves.
- Tampoco.
- Pues yo esta mañana te la he dejado allá y... ostras, perdona, me la he llevado!
Quins nassos! I per què t'emportes una clau d'un cotxe que no faràs servir? És diferent si et queda al bolso i no te n'enteres, però coi, fer l'esforç d'agafar-la...
- Y dónde están las de repuesto?
- En el mueble aquél.
- Y dónde está el mueble?
- En aquella habitación.
- No.
- No?
- No, no está. La mama lo debe haber quitado.
- Ah!
- Y no tienes ni idea de dónde puede estar?
- No.

Ole, ole, i ole! Uns deu minuts més tard, i després de remenar no sé quants calaixos, i fer-me creus de la de coses que arriba a guardar ma mare, trobo les segones claus.

Entro al cotxe i el seient està tan enrere que he d'agafar un autobús que em porti fins a davant.

Això per no parlar ja dels retrovisors.

Engego al cotxe i m'adono que passa alguna cosa. Ah, sí, la radio... no s'engega sola.

L'engego la radio, esperant que no s'hagi canviat l'emissora.

Però hi trobo algú parlant amb castellà, que comença a parlar de la lletra de l'himne del país del costat, i de com n'és de maco l'himne i... canvio ràpid d'emissora.

Però la radio és analògica i a casa no hi ha gaire bona recepció. Trobo una cosa mig potable i que no queda massa mal sintonitzat i em resigno, perquè no podré fer zapping.

Fa moltíssima calor al cotxe. I pensar que quan jo em vaig comprar el meu no el volia amb climatitzador. És clar que sé que al migdia serà encara pitjor: el cotxe s'haurà passat tot el matí al sol. De fet, al migdia, quan he arribat a casa, el volant encara cremava... i la meva samarreta es podia escórrer...

I, per cert, la tercera no entra bé. I hi ha un altaveu que fa el tonto, i fa tanta fressa que gairebé no es sent la radio. Hi ha un impacte al vidre, just al lloc que molesta més per conduir (sinó segurament no l'hagués vist). Les portes no tenquen bé (això ja ho he dit, no?) I segur que hi ha més coses que ara m'oblido.

Vull el meu cotxe, i el vull ja!!!

2 comentaris:

ddriver ha dit...

amb ho be que es va en taxi

Lluna ha dit...

Amb taxi? Tinc família taxista, però... és que a mi em cobren una pasta per portar-me fins a la ciutat!!!