dissabte, 16 de juny de 2007

Jo hi vaig ser

Fa un grapat d'anys. Sé que no puc comptar-los amb els dits de les mans, però em fa mandra buscar quants en fa exactament.

Vaig pujar en un autobús. No coneixia gairebé ningú, però portava una entrada a la mà. Una entrada que m'havia costat el triple del que marcava, però a qui li importava?

Només d'arribar em vaig adonar que m'havia deixat la radio. Com em podia haver deixat la radio, precisament jo? Jo, la que sempre anava amb la radio a tot arreu!

Havíem d'estar a dalt de tot, des d'on gairebé no es veia res, i just al cantó dels seguidors del Sevilla. Però la penya amb la que anava van mirar, van veure una zona que estava lliure, i vam anar a un lloc que no ens tocava, molt millor.

Jo anava al darrere d'un amic de ma mare, l'única persona d'allà que coneixia.

No només m'havia deixat la radio jo, se l'havia deixat tota la gent que anava en el mateix autobús que jo (ja ens val, la veritat).

Però era igual, de radios en sobraven, i tothom donava notícies.

El partit que nosaltres miràvem va començar malament, però al final es va arreglar. Al final estava tan guanyat, que la gent només escoltava la radio...

Fins que es va quedar tot en silenci. Ja tothom ho veia al sac, i algú va dir la paraula fatídica: penal. D'aquell dia hi ha dues coses que recordo perfectament, les altres estan difuminades. La primera és aquell silenci. Com podia ser que tanta gent alhora pogués estar en tant silenci? I ara em pregunto: si tanta gent podia estar en aquell silenci, per què és tan difícil que una simple classe, amb molta menys gent, pugui estar en silenci (a no ser que t'enfadis de veritat)? Ai, me'n vaig de tema...

La segona cosa que recordo, va ser el que va passar uns segons més tard. Tot el camp va cridar. Però va cridar... gol! Recordo els jugadors, demanant a la banqueta què passava, i que quan els deien que 0-0, no sabien de què anava tot plegat. I, la veritat, no m'estranya.

Però d'això ja en fa molts anys...

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Estaríem parlant de Djukic? Crec que si, però és que ja fa temps d'això, i les lligues aquestes queden en l'èpica blaugrana, però es tendeix a recordar només Tenerife.

És un bon record pel dia d'avui, no perdem l'esperança. La culerada està molt decebuda i desanimada, però mai se sap què pot passar. El Tenerife no era millor equip que el Mallorca, i si mal no recordo, s'hi jugava igual de poc.

Lluna ha dit...

Sí que és aquesta, sí. Aquest matí m'he aixecat pensant en aquell dia. Fins ahir tenia clar que la lliga era blanca, però avui m'he aixecat amb una sensació de... penal fallat. I no, no amb la sensació de Tenerife. Sembla estrany, però Tenerife no entrava en el meu sentiment, però la de la Coruña sí...