dilluns, 25 de juny de 2007

Com una reina

Ja ha sortit el sol i és clar. Però és molt aviat al matí. No pot ser natural que a aquestes hores el sol ja estigui alt. Sona el despertador i dubto si aixecar-me o no. He dormit fatal, he anat veient com passaven les hores, i estic molt cansada. Tinc dues opcions: aixecar-me i anar al gimnàs o dormir una horeta més i descansar. Em decideixo pel gimnàs...

Baixo a la cuina, on ja hi ha ma mare. Només de veure'm, posa un tall de pa a la torradora. Em diu si vull llengonissa, i me la talla i m'hi treu la pell. Encara estic mig adormida i no m'adono del que passa.

Poso un got d'aigua al microones, mentre continuo mig zombie. Ma mare treu la torrada de la torradora, m'hi posa oli, i porta el plat a la taula. Quan el microones pita, em treu el got de dintre.

Un moment... QUÈ PASSA???????????????????

- Bueno, és que abans de marxar, m'hauries de fer un favor...

Ah, ja deia jo...



I aquí s'hauria d'acabar el post, però...

Més tard, al gimnàs, em preocupo. Quan acabo de córrer, em sento molt marejada. Sé que em baixa la pressió. Quan entro a la dutxa, penso que cauré. Tot dóna voltes, i ho veig tot de coloraines, sobretot grocs i liles.

Quan em recupero, i vaig a pentinar-me, veig que tinc un dels ulls ben vermell i m'espanto. Per això estava marejada? Què li passa, al meu ull?

Arribo a la feina i miro per enèssima vegada si ja m'han enviat els resultats de la revisió mèdica. Ja seria hora, no? És clar que hauria d'estar molt malament perquè m'haguessin trobat alguna cosa, si és que en tinc alguna... Però, com a mínim, sabria si els anàlisis de sang estan bé. I si la meva orina que es va mig vessar també està bé... Quan arribaran?

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Encara no tens els resultats?? Doncs mira que en fa de temps. És clar, no sé com tens tu el metabolisme, però ja és normal que et baixi la pressió d'aquesta manera, que veus coloraines i tot? Em sembla estrany... una visiteta al metge què tal?

Lluna ha dit...

No, no tinc els resultats, i ja em comença a estranyar. Ja fa molt de temps. Vés a saber on estan...

No és normal que em baixi la pressió així, per això m'he espantat. És normal que em baixi si fa molta calor... però també és culpa meva, que quan portava mitja hora corrent he notat que tenia molta set, i que em cansava més del normal. Però com que sóc una burra, he continuat corrent, no fos cas que fes menys que l'últim dia... Demà faré festa i dimecres tornaré a provar, a veure què...

Però quan tinc baixades fortes de pressió ja és normal, que vegi coloraines...

Tirai ha dit...

lluna cuida't molt noia! Em sembla que et convé descansar bé d'una vegada

Lluna ha dit...

Sí, Tirai, ja ho faré... Aquesta nit dormiré 8 horetes i demà com nova!!!

Jo Mateixa ha dit...

Nena, ara de memoria no recordo quant fa que et vas fer les analitiques, però si fa massa per que no truques al metge????

Saps que quant més neguitosa estiguis pitjor serà?? la tensió s'accelera amb els nervis, tant cap amunt com cap avall, cuidet, fes bondat i sobretot, CALMA, MOLTA CALMA!!!!!!!!

Lluna ha dit...

Tranquil.la, Jo Mateixa, que de baixades de pressió n'he tingut més o menys tota la vida.

I sí, hauré de trucar a veure què se n'ha fet, de la meva revisió...

pere ha dit...

Has d'ajudar una mica el teu cos, Lluna. Recorda que ell té necessitats, que t'ho diu i no li fas cas. A tu no t'agradaria que et tractessin així, oi?
Encara que no ho sembli, quan s'arriba a detectar que hi ha vacances o canvi de ritme aprop, al cos li surten les tensions acumulades. A mi, per exemple, em començava un tic en un ull que podia resultar comprometedor.
De totes maneres, una trucada o una visita al metge no estaria malament.
Cuida't, que només tenim una Lluna!

Lluna ha dit...

Home, pere, corrent ja intento ajudar una mica al meu cos!

Si em torna a passar, ja aniré al metge. Una vegada que em va passar una cosa d'aquestes, ara ja fa uns anys, i vaig anar al metge... vaig acabar fent no sé quantes proves, a quina més xunga, per acabar-me dient que havia sigut una baixada de pressió, que posés més sal al menjar, i que adéu siau.