dijous, 21 de juny de 2007

5 am

No és que no estigui cansada, no. Ahir vaig aconseguir un dels meus rècords, i estava morta. Em sembla que vaig forçar massa la màquina.

No és que no tingui son, no. Els ulls se'm mig tenquen... però només perquè estic aquí. A la que torni al llit, em diran que dormi ma mare.

En aquests dies que són tan llargs, és agradable venir aquí i no veure el Sol, que estigui tot fosc i vegi la llum de les cases del poble del cantó, i les estrelles, i res més.

No acostumo a tenir insomni, però és una sort que l'hagi tingut precisament avui, que ningú em preguntarà què em passa o què em deixa de passar.

Acabo de veure un avió. Crec que no són hores.