Com sempre, les coses petites són el millor que hi ha. Una petita cosa, com ara un somriure, és un dels millors regals que es poden fer a algú.
I jo n'he fet molts, de petits regals en forma de somriure, avui. Perquè, des que m'he aixecat, no podia parar de somriure.
I quan he aixecat la persina i he vist la nina, he somrigut durant molta estona. Ara, la nineta, en comptes d'aparcar tots els seus vehicles a l'era de casa, es dedica a repartir nines. Així, tu obres una finestra, i et trobes una nina allà. Que tens el cotxe a l'era? Cap problema, quan el vagis a buscar, segurament t'esperi una nina al cantó de la roda. Que vas a buscar una flor? És possible que et trobis una nina al mig del roser. I aquestes coses no deixen de fer gràcia. I se't col.loca un somriure a la boca.
Encara somrius quan obres la porta de casa. I allà, esperant, a davant de la porta, què t'hi trobes? Doncs una nina, està clar!
Marxes de casa, amb el somriure als llavis. I mentre condueixes, sents una fressa coneguda. Somrius, mentre esperes trobar algun semàfor vermell. I quan el trobes, llegeixes l'sms. Algú que et diu, entre altres coses, que és possible que hagis rebut el mateix missatge 10000 vegades. I somrius, mentre esperes arribar a la feina, per poder mirar el mail, a veure quin és el missatge que t'ha arribat 10000 vegades.
Arribes a la feina amb un somriure a la cara. Obres el mail i veus que tens 3 missatges nous. I quan mires, veus que són tots de la mateixa persona, el mateix missatge, que ha arribat 3 cops.
Somrius.
I continues somrient.
Més que de costum.
Et creues amb gent, i veus com alguns et miren estranyats.
A d'altres els canvia la cara, i es posen a somriure també.
I això fa que tu encara somriguis més.
I més.
I el somriure no marxa de la cara. Per què hauria de marxar?
I et preguntes com pot ser tan fàcil. Per què cosetes tan petites (o no tan petites) fan que el somriure aparegui a la teva cara i no marxi en hores?
Què dic? Però si encara ha de marxar!
I saps que avui aniràs a un lloc. A repartir somriures. Sí, somriures. Perquè és el millor que pots oferir: somriures que s'encomanen.
divendres, 1 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
A mi ningú no em deixa nines perquè les trobi, llàstima. Però els mails, alguns, si que em fan somriure i m'alegren els dies. Un post molt maco, i que també m'ha posat de bon rotllo.
M'encanta el post! No deixis mai de somriure! :-)
Ei, jo no he dit que la nineta em deixi nines perquè les trobi! Ella reparteix, i quan jo les trobo, em fan gràcia.
I els mails... bé, els mails sí que solen alegrar els dies. Sempre que veig un mail amic, somric.
Sembla mentida que els somriures s'encomanin també per internet! :-)
Tirai, de moment encara somric :-) I espero seguir fent-ho tot el dia. I, ja que hi som, tot el cap de setmana :-)
Sóc poc original: m'has fet somriure!
Publica un comentari a l'entrada