diumenge, 29 de maig de 2005

Vostè... ?

El primer cop que em van tractar de vostè se n'enfotien de mi. Jo devia tenir uns 16 o 17 anys i vaig haver de "lidiar" amb un grup d'uns 15 o 20 nens d'uns 10 o 12 anys. Tots eren nens, no hi havia cap nena. A un se li ha acudir de fer la brometa de cridar-me de vostè i, al veure que em sorprenia/molestava, van començar tots amb la brometa del "vostè". No en vaig fer massa cas. Només era una criaturada.

Fa uns 3 anys, un noi que podria haver sigut un d'aquests nois, per la diferència d'edat que ens portàvem, també em va tractar de vostè. Altre cop em va sorprendre. Més que res, perquè jo tampoc era una persona "gran", ni tampoc és que fos gaire més gran que ell. Jo a la seva edat no tractava a la gent de vint-i-pocs de vostè. És clar que no em tractava de vostè per l'edat, sinó perquè jo era una mica com si fos la seva "jefa" i ja hi ha gent que ho fa. No m'agradava que em tractés de vostè. Li vaig repetir unes quantes vegades. Però de la mateixa manera que jo sóc incapaç de tractar de tu a gent de determinada edat o que ocupen una determinada posició, ell va ser incapaç de tractar-me de "tu". Al final, mig m'hi vaig acostumar. Després d'ell en van venir alguns altres. Sempre em sorprenien, però ho acceptava amb resignació.

Avui, però, he tornat a reflexionar sobre el tema. Se m'ha acostat un nen que ara deu tenir uns 10 o 12 anys. Quan va néixer, el vaig anar a veure. Hauria de saber l'edat que té, però la meva memòria ja recorda prou coses com per recordar-se de quin any va néixer cadascun dels fills d'amics i coneguts. Jo el conec des de sempre, tot i que no el veig sovint. Avui ha vingut tot decidit cap allà on era jo. Jo li he dit hola. I acte seguit ell m'ha preguntat: "Vostè és...?" M'he quedat que no he sabut què contestar-li. En primer lloc, pel vostè, que avui ha sigut del tot inesperat. I, en segon lloc, perquè a darrere del vostè hi anava una definició molt bona, a la que jo no arribo ni de bon tros. Així que li he dit que no em tractés de vostè, i després li he dit que no, que jo no era el que acabava de dir. El nen se m'ha quedat mirant amb cara d'astorat, sobretot quan li he dit que no em tractés de vostè. Em sembla que ha fet més cara de sorprès ell quan li he dit que no em tractés de vostè que no pas jo quan m'ha tractat de vostè.

Espero seguir essent "tu" per molt de temps.