Veure com el bulb que vas plantar temps enrere comença a créixer.
Fer els mots encreuats del diari.
Aixecar-te cinc minuts abans per poder esmorzar amb tranquil.litat, mentre veus les notícies.
Veure com el cirerer comença a tenir cireres.
Començar a llegir un llibre.
Un somriure.
El recuit.
Trobar la solució a aquell problema que fa dies que busques.
Un mail a la bústia d'entrada.
El silenci.
I a mi m'agrada que hi sigui. No li faig gens de cas, ni tan sols la veig, normalment, o ni tan sols la miro. Però és aquí, recordant-me que cadascú és com és, i que val més que intenti no saltar allò que no puc arribar a saltar.
............................................................................................................................
dissabte, 14 de maig del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada