El millor moment del dia

És mitja tarda. Fa solet. El solet suficient de forma que no faci massa calor (i que la meva pell no quedi com una gamba).

Vaig a buscar el gos, i ens n'anem tots dos cap a l'hort, a buscar alguna cosa per sopar. L'hort està a uns 5-10 minuts a peu de casa, depenent de si passeges o vas per feina. Per anar-hi, s'ha de passar per un caminet petit que passa pel mig dels camps.

En aquests moments, a banda i banda del camí hi ha plantat blat. Ja ha crescut bastant i és més alt que el meu gos. I a ell li encanta córrer pel mig dels camps. És una sort, això de viure a pagès. Si visqués a ciutat no podria córrer com aquí.

De tant en tant el crido. O pel nom, o amb un xiulet. Llavors veig unes orelles que sobresurten del mig del camp de blat a cada salt que fa, mentre ve corrent cap a on sóc jo.

Arribo a l'hort. Agafo el sopar. Puc triar i remenar, i és de gratis :-)

De tornada, m'encanto una mica. Pel camí hi ha dos cirerers que són nostres (els camps no ho són). Algunes cireres estan ja madures i estan per menjar-se-les. Ni punt de comparació amb les cireres que venen a les fruiteries i que estan a preus estratosfèrics. Només hi ha un petit inconvenient: que com que les garses se les mengen, hem posat una xarxa al voltant de cada cirerer, i ara, si volem menjar cireres, les hem de "pescar" de dintre de la xarxa.

Menjo unes quantes cireres. De mentres, el gos corre pel mig dels camps.

Tornem a casa. Deixo que entri a dintre (ningú es xivarà a mon pare, no?) Li encanta entrar per la porta principal, anar fins a la cuina, i sortir a fora, esperant que se li dongui un premi. Li dono una mica de menjar. Jugo una estona amb ell. Una pota, l'altra pota, ara jau, ara vés a buscar la pilota...

Entro a casa. El passeig m'ha sentat molt bé. Així que em decideixo a escriure el tercer post del dia (em sembla que avui m'estic passant). Abans, però, miro les estadístiques del blog. Dues búsquedes del google: "busco noia" (coi! Ja hi tornem a ser?) i "copiar als examens" (veig que s'acosta fi de curs...) En fi, em sembla que deixaré de mirar el que busca la gent al google, perquè m'espatllen els bons moments...