dimecres, 25 de maig de 2005

El millor moment del dia

És mitja tarda. Fa solet. El solet suficient de forma que no faci massa calor (i que la meva pell no quedi com una gamba).

Vaig a buscar el gos, i ens n'anem tots dos cap a l'hort, a buscar alguna cosa per sopar. L'hort està a uns 5-10 minuts a peu de casa, depenent de si passeges o vas per feina. Per anar-hi, s'ha de passar per un caminet petit que passa pel mig dels camps.

En aquests moments, a banda i banda del camí hi ha plantat blat. Ja ha crescut bastant i és més alt que el meu gos. I a ell li encanta córrer pel mig dels camps. És una sort, això de viure a pagès. Si visqués a ciutat no podria córrer com aquí.

De tant en tant el crido. O pel nom, o amb un xiulet. Llavors veig unes orelles que sobresurten del mig del camp de blat a cada salt que fa, mentre ve corrent cap a on sóc jo.

Arribo a l'hort. Agafo el sopar. Puc triar i remenar, i és de gratis :-)

De tornada, m'encanto una mica. Pel camí hi ha dos cirerers que són nostres (els camps no ho són). Algunes cireres estan ja madures i estan per menjar-se-les. Ni punt de comparació amb les cireres que venen a les fruiteries i que estan a preus estratosfèrics. Només hi ha un petit inconvenient: que com que les garses se les mengen, hem posat una xarxa al voltant de cada cirerer, i ara, si volem menjar cireres, les hem de "pescar" de dintre de la xarxa.

Menjo unes quantes cireres. De mentres, el gos corre pel mig dels camps.

Tornem a casa. Deixo que entri a dintre (ningú es xivarà a mon pare, no?) Li encanta entrar per la porta principal, anar fins a la cuina, i sortir a fora, esperant que se li dongui un premi. Li dono una mica de menjar. Jugo una estona amb ell. Una pota, l'altra pota, ara jau, ara vés a buscar la pilota...

Entro a casa. El passeig m'ha sentat molt bé. Així que em decideixo a escriure el tercer post del dia (em sembla que avui m'estic passant). Abans, però, miro les estadístiques del blog. Dues búsquedes del google: "busco noia" (coi! Ja hi tornem a ser?) i "copiar als examens" (veig que s'acosta fi de curs...) En fi, em sembla que deixaré de mirar el que busca la gent al google, perquè m'espatllen els bons moments...