- Què fas?
- I a tu què coi t'importa?
- Veig que estem susceptibles, avui.
- Sí, i què?
- No, res. Jo només preguntava. Ah, estàs mirant el correu.
- Sí.
- Alguna cosa interessant?
- No.
- Només saps dir monosíl.labs?
- Bé, jo almenys dic monosíl.labs.
- Què vols dir?
- Parlàvem del correu, no? Doncs això, que ni tan sols tinc cap acudit. Només spam.
- Bueno, almenys els spamers pensen en tu.
- Jajaja, quina gràcia!
- Em pensava que t'intentaves mirar les coses pel costat positiu.
- Sí, això intento.
- Et puc fer una pregunta?
- Me la faràs igualment...
- Quants cops has mirat el correu aquest matí?
- (...)
- La teva cara m'indica que massa.
- (...)
- No penses contestar?
- No.
- És dissabte al matí.
- Ja ho sé.
- La gent el dissabte al matí no escriu mails.
- Jo ho faig.
- Ja, però tu ets un cas a part. Els que no treballen, o dormen o se'n van a donar volts.
- Ja ho sé.
- Si t'avorreixes, pots escriure al blog, que fa molt que no dius res.
- No m'avorreixo.
- Llavors, per què mires tant el mail?
- Perquè estic nerviosa, coi! I tu encara m'hi fas posar més.
- Perdoni, sa majestat.
- Jejeje, et creus que tens gràcia?
- Sí. Molta.
- (...)
- Per cert, per què fa tant que no escrius?
- M'he quedat sense idees.
- Sense idees? Tu?
- Sí. Passa alguna cosa?
- Que no m'ho crec.
- Doncs és veritat.
- Ho dubto. Et passes el dia a la lluna, inventant-te històries. És impossible que no tinguis res a explicar.
- Bé, de fet tens raó.
- Veus? I per què no ho expliques?
- He començat la història dues o tres vegades, però sempre l'he acabat esborrant.
- Per què?
- Perquè no m'agrada.
- Per què?
- És massa... personal.
- Però aquí hi ha moltes coses massa... personals.
- Ja, però aquesta ho és més.
- Segur?
- Seguríssim.
- Doncs explica una altra història.
- No puc.
- Per què?
- Perquè només em ve al cap aquesta història, i sóc incapaç d'inventar-me'n cap més.
- Llavors l'hauràs d'escriure.
- Però que no m'escoltes?
- Sempre la pots maquillar.
- Ja ho he intentat, però no en sé.
- Aleshores hauràs de pensar en altres coses.
- En quines?
- No ho sé. Tu sabràs.
- Jo no sé res.
- Segur que sí, que saps.