dimarts, 24 de maig de 2005

Fa un temps, quan vaig començar a escriure aquí, no sabia per què ho feia aquí i no en algun altre lloc. Simplement, era una forma de continuar escrivint, però fent que els escrits fossin públics, en comptes de privats. En un principi, vaig pensar que ningú llegiria el que escric. Simplement, no eren més que quatre històries basades en la meva vida, però on la meva vida sovint en quedava bastant al marge. A vegades eren històries que m'explicava algú. A vegades, simplement, una anècdota del dia em feia inventar-me una història.

Malgrat tot, aquest mitjà mai ha sigut per mi una forma de lligar. Vaig intentar deixar-ho clar bastant al principi. Però ara aquest post ha quedat perdut en la llunyania del temps, al darrere d'un munt de posts bastant llargs. Periòdicament, d'una forma o una altra, he anat posant enllaços a aquest post, per veure si quedava clar. Fins i tot un dia vaig fer un post fantasma (sí, ja ho sé, sóc una mala persona). I, malgrat tot, cada cop que escric algun post sobre la Maria o que escric alguna cosa trista, algun noi ho troba i m'envia algun mail. De seguida em pregunta pel meu nom verdader i/o em demana alguna foto. I la resposta sempre és la mateixa: que no a les dues coses. Entre altres coses, perquè vull reservar el meu anonimat. I perquè no tinc ganes de conèixer a ningú a través d'internet. Fins i tot he tingut la temptació de treure el meu mail de la pàgina. Però no ho he fet, perquè de tant en tant m'arriba algun mail que em fa il.lusió, o que em diu el que realment pensa (cosa que agraeixo, de veritat), o moltes altres coses.

Tot i així, cada cop que rebo un mail d'aquests, no deixa de sorprendre'm. Sempre em pregunto el perquè (de la mateixa forma que em pregunto el perquè de la gent que arriba mitjançant el google buscant depèn de quines coses).

I és que jo podria ser qualsevol persona. Dic que tinc vint-i-tants anys i que sóc una noia, però, al cap i a la fi, algú en pot estar segur? Dic que visc a la província de Girona, però a part d'unes fotos des de la Catedral i unes altres de l'exposició de flors, no hi ha cap més prova de que estigui per aquesta província (a part del dialecte que faig servir, és clar!) Però, suposant que aquestes coses que he dit siguin correctes (de fet, ho són, però després del que he dit, entendria que ningú s'ho creiés), la resta podria ser molt variable. Podria ser simpàtica o podria ser una borde. Podria ser alta o podria ser baixa. Rossa, morena o pèl-roja (o amb els cabells liles, tant se val!) Prima o grassa. Blanca o negra. Una pija o una hippie. Rica o pobre. Guapa o lletja. I mil combinacions més.

La realitat, però, és que aquests mails no deixen de soprendre'm. I a vegades em fan riure, perquè penso que la persona que els envia no té la més mínima idea de com sóc. Penso que si em trobés pel carrer, la persona que sigui, ni tan sols em miraria. Perquè, al cap i a la fi, és el que passa sempre. Jo sempre passo desaparcebuda. Així que suposo que no sóc cap dels extrems que he posat en el paràgraf anterior. Simplement, em fa molta gràcia que algú que ni tan sols em miraria pel carrer, m'envii un mail demanant-me una foto. A vegades he estat temptada d'enviar una foto. Perquè així seria la manera de dissuadir a la persona. Si els nois de la realitat fugen corrents només de veure'm, suposo que per internet seria el mateix. Només hi ha un petit problema: que perdria el meu anonimat.

Aquest post no aporta cap nova història ni res interessant. Però l'he volgut escriure. Perquè és el que hi ha. I una cosa que segur que és certa de tot el que he dit fins ara és que sóc del morro fort. I si jo dic que no vull conèixer a ningú a través del blog, doncs dubto que ningú em convenci. I aquí ho deixo. Pel pròxim cop que rebi un mail. Així només caldrà que envii un enllaç a aquesta pàgina (però mira que sóc borde!)