dimarts, 10 de maig de 2005

Ha arribat tard, com sempre. Ho ha notat perquè ha hagut de deixar el cotxe lluny, molt lluny. "Quin dia n'aprendré? A veure si demà sóc capaç d'aixecar-me a una hora normal". Ha mirat l'edifici a on es dirigia. Cada cop aparcava més lluny, senyal de que cada cop arribava més tard. Si arribés una mica més aviat no hauria de fer tot aquest camí cada dia.

Ha començat a caminar pel mig del parking desert. "Coi, vaig tan tard que no hi ha ni una ànima, ja tothom ha entrat a treballar".

De cop, sent una musiqueta. És un mòbil. Però no és el seu. Mira al seu voltant. No hi ha ningú. El mòbil segueix sonant. Estarà a dintre d'un cotxe? No, sona massa fort, per estar a dins d'un cotxe.

Finalment el veu. Està al cantó d'un cotxe, tirat a terra. Es pensa si agafar-lo. Torna a mirar al voltant. Segur que és una broma d'aquestes de càmera oculta. El mòbil deixa de sonar. En fi, segueix caminant. Però el mòbil torna a sonar. L'agafa. A la pantalla hi surt la paraula "Despatx". Es mira el mòbil. Pensa què fer. Al final es decideix a contestar.

- Digui?

Silenci.

Va, segur que és una broma. Quan està a punt de deixar el mòbil on era, sent una veu a l'altra banda.

- Qui ets?

Es queda parat. Quan està a punt de contestar, la veu el torna a preguntar:

- On ets?
- Jo...
- Qui ets?
- Jo...
- Em diràs alguna cosa o què?
- Sí, és que...
- Mira, és que he perdut el mòbil. Aquest matí el portava i ara no sé on és. Trucava per si el tenia a dintre del despatx, però ja veig que no. On coi ets?
- Al parking.
- A quina part del parking?
- A prop de l'edifici.
- Ah! Em deu haver caigut al sortir del cotxe.
- Podria ser.
- Que vens a l'edifici?
- No.
- Oh!
- No voldràs que a sobre et porti el mòbil?
- Home, si t'hi ofereixes...
- Ei, que ja he fet prou contestant un mòbil que no era meu!
- Vale, vale, no t'enfadis. A prop de quin cotxe estava?
- Un clio blau.
- Vale, em pots fer un favor?
- Depèn del que em demanis.
- Pots deixar el mòbil a sobre del clio?
- Sí, és clar.
- Gràcies.

Penja el mòbil. Cada dia li passen coses més rares. Somriu. Es dirigeix cap a l'edifici.

No descarta del tot que sigui una broma de càmera oculta fins que, a l'entrada de l'edifici, es creua amb una noia que surt corrent en direcció al pàrking.