Es va passar gairebé tota la nit treballant. Quan va acabar la feina, era tard, molt tard (o hauria de dir que ja era aviat?)

Quan es va ficar al llit, sabia que dormiria molt poc. Va intentar treure's totes les cabòries del cap. No havia de tornar a fer aquestes coses. Però aquest cop la cosa havia anat així: amb convidats a casa, no havia pogut treballar tot el que ho havia d'haver fet durant la setmana. Tampoc va poder treballar el cap de setmana. Així que va haver d'aprofitar la nit. Encara hi haurà convidats per una setmana i mitja més, com a mínim.

Encara no havia tancat els ulls que va sentir el despertador a l'habitació del cantó. Va somriure. Aquest no era el seu.

Tres hores més tard ha sonat un so que odia. S'ha aixecat d'un salt. Tenia el temps just per esmorzar, dutxar-se i marxar. Als convidats, que els donguin. Avui no té temps per punyetes.

Ha esmorzat, s'ha dutxat... i quan anava a sortir per la porta, ha sonat el telèfon de casa. "Merda! Encara faré tard..." Una veu a l'altre cantó li ha dit: "Sort que et trobo! Divendres vaig caure i em vaig trencar un braç. Deixem la reunió per un altre dia." Hi ha hagut dues respostes:

Resposta 1 (dita en veu alta): "Cap problema, no passa res."

Resposta 2 (pensada): "Coi! Si es va trencar el braç divendres, ja podria haver avisat abans, no?"

Ha intentat dormir. Però no ha estat capaç.

Ha intentat treballar. Però no tenia forces.

Ha pensat en anar a treballar a l'altra feina. Però ja era mig matí i li ha fet mandra. (Observació: mig matí no és la mateixa hora per tothom).

Així que s'ha quedat a casa. Fent el pitjor que podia fer: res.

I inevitablement ha començat a pensar. No ho hauria de fer. Avui, no. Qualsevol altre dia no passaria res, però avui, no.

I s'ha posat a escriure aquest post. No comporta tant d'esforç com treballar, però és una mica d'esforç, el suficient per no haver de pensar.

Avui hagués volgut tenir un dia ben estressant. Però Murphy existeix, i el dia que vols que sigui estressant, és el dia que menys feina tens.

Almenys, ara ja té la feina feta.