dimarts, 12 d’agost del 2008

S'ha mort

S'ha mort l'arbre.

L'arbre venia de la regió on va néixer el meu pare, que és més freda que aquí. Durant aquestes setmanes, jo era l'encarregada de regar les plantes. Totes les plantes.

I l'arbre s'ha mort. Per la calor. O perquè no el regava prou. O per una barreja de tot plegat.

Si no em puc cuidar unes setmanes d'unes simples plantes...

Perquè l'arbre no ha sigut l'únic que s'ha mort. S'han mort més plantes.

Però, ara ja sí, sé que el meu flash no es pot fer realitat. Potser, amb un altre arbre. Però no amb aquell, amb el que vaig veure el flash. I potser millor, perquè si no puc cuidar unes quantes plantes, com puc cuidar una criatura?

Però valdrà més ser optimista. L'arbre més antic que he plantat al jardí ha sobreviscut. I també el vaig regar jo.

I, el que és més important. Ma mare va deixar una llavor plantada, que havia de créixer. Hi havia de néixer una flor que ma mare mai havia aconseguit que visqués. La va plantar just abans de marxar.

Avui m'ha cridat. I allà estava. Naixent. Una flor! Una flor que ma mare no havia aconseguit fer néixer mai! Ella que sap tant de flors, i en té tantes (bé, després de cuidar-me'n jo, en té alguna menys), i sap com cuidar a cadascuna d'elles.

Potser encara tinc remei i tot!

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Oh! Queda't amb la part de la floreta! :-)

hypatia ha dit...

no t'hi amoïnis...
el meu pare sempre em deia a mi (amb carinyu, eh?.. suposo, aii :o)): "mates més plantes tú que el temps"

i potser sí que era.... :(

el dia que vaig muntar jardí propi, a casa, vaig escollir les varietats que se m'adeien, i ara tinc un jardinet d'arbust mediterràni exuberant (tots els colors, totes les textures, floretes ara i adès,...) i que s'adapta al meu ritme

sortir a regar, enfonsar les mans a la terra, podar brotets aquí i allà... és una activitat que em complau i m'escampa les cabòries

i tant que tens remei tu també doncs,
ànims!!

=;)

Anònim ha dit...

La hypatia té raó, quan tinguis el teu jardí, segur que creixerà... creixerà amb tu, com la floreta que ha nascut cofoia de les teves atencions.

Jo Mateixa ha dit...

Dona a tots s'ens ha mort algun cop alguna planta (un arbre ja no, això qui te jardi o pati per tenir-ne), així que tampoc t'ho prenguis així no??

Segur que tens remei dolça, es clar que siiiiiiiiiiiiii!!!!!

La calor fa molt, si ja ens fa a nosaltres imagine't a les plantes, els animals, etc....

Petonets!!!!!

Llum ha dit...

Sí, Tirai, m'hauré de quedar amb la part de la floreta. A veure si creix ben maca!

Gràcies, hypatia. Segurament tinguis raó. Però serà difícil, trobar algun tipus de planta que jo no mati :-P

Això espero, gripaublau. Quan la floreta hagi fet flors (en fa una cada quatre anys...) en faré una foto i l'ensenyaré :-D

Ho sé, Jo Mateixa, a mi se me n'han mort moltes de plantes! I l'arbre ja el vam plantar que estava mig tocat. A més, era molt petit i no ha resistit la calor. Però... és que era un arbre especial pel flash :-(

Laia ha dit...

Tranquil·la, ja passa... la meva mare té una violeta africana des de... no sé, sempre l'he vista per casa. I en va sortir una segona, i la va trasplantar i la vaig adoptar. I se'm va morir també!!!! Jo... Sort que en tenia una altra ella, que si no...

I com diu la Tirai queda't amb la floreta!!!! Que segur que és ben maca, i això també vol dir que li agrada com la cuides!!!! :D

Llum ha dit...

Sí, em quedo amb la floreta. A veure si surt ben maca!!! Si surt ben maca, ja en tindràs una foto :-D