divendres, 1 d’agost de 2008

Tot el que no et mata... (2)

Quina solució em queda?

Pujar. Pujar. I pujar.

Gent gran que se'm queda mirant i quan m'acosto miren a una altra banda.

Gent a qui pregunto per l'hotel i no m'entenen o no els entenc jo a ells.

I, és clar, el saber qua quan arribi a l'hotel...

Arribo a l'hotel una hora i quart després d'haver arribat al poble. Ara ric, però m'ha fet una gràcia...

Portava una samarreta grisa, tota canviada de color de la suor.

Demano un taxi...

I em diu que té habitacions!!! Resulta que no em van contestar, però tenen habitacions.

Tinc un dilema moral. Jo no havia pagat res a l'altre hotel. Però havia reservat una habitació. Tot i que... a qui li importa? Fa 75 minuts que dóno voltes per un poble de mala mort!

Queda la part pitjor. Truco a algú. No me l'agafa (ja seria massa bona sort!) Després, em quedo sense saldo. I rebo un sms amb una pregunta. Sé que no puc enviar sms, perquè em farà com una trucada a cobrament revertit. Tampoc puc trucar perquè no tinc saldo.

Espero que els de l'hotel l'avisin de que sóc aquí...

3 comentaris:

Llum ha dit...

Mmm... Crec que hi hauria d'haver posat més emoció...

M'he deixat la part en la que pujo amb una maleta de rodes, sobre un terra d'aquells de pedra, i fa moooooooolta fressa. I no hi ha ningú pel carrer, només quatre avis.

I estic perduda i no sé com trobar l'hotel. I no m'entèn ningú. I jo no entenc a ningú.

I la gent se'm mira com el que sóc: una guiri perduda en un poble de mala mort.

I fa molta calor.

I...

I la conversa amb el recepcionista de l'hotel també va ser genial.

En fi, ara ja està fet :-P

Anna ha dit...

Ui! Tota una aventura :p Però no m'ha quedat clar a quin hotel vas acabar!

Llum ha dit...

A l'hotel que no m'havien contestat... Vaig deixar penjats els de l'hotel que estava al quinto pino...