diumenge, 10 d’agost de 2008

Friends en italià

Opció: posar la tele.
Resultat: totes en italià.

Així que, mentre m'estic morint de gana, i mentre espero que passi una hora perquè arribi el jefe, poso la tele. M'estiraria, però em quedaria fregida i em despertaria a mitja nit mig morta de gana (o morta del tot!)

He esmorzat a les 5 del matí. He dinat a les 12. Estic acostumada a sopar a les 8. Són les 8. No acostumo a queixar-me de gana, però avui...

Per què entenc la tele? La tele l'entenc sense mirar què fan, i no perquè em sàpiga els capítols de Friends de memòria. Aleshores, per què és tan difícil entendre la gent d'aquest poble?

Per cert, diuen que em van contestar. He vist el mail enviat. Jo no vaig rebre res. I vaig mirar l'spam...

M'hagués estalviat uns quants maldecaps, si l'hagués rebut. Ara... buf, ara pateixo per l'altre hotel.

És que no puc deixar de patir?

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Estic convençut que, tot i en italià, els capítols de FRIENDS feien gràcia igual.

Tirai ha dit...

Doncs... no se suposo perquè en les series s'ha de tenir cura de la dicció, no parlar massa ràpid i aquestes coses... És com parlar per telèfon. Parlar moltes hores per telèfon és esgotador perquè encara que no parlis gaire més alt que normalment (una mica sí), has cuidar de com ho dius i vocalitzar bé. Bé... doncs això. Bon dilluns!

Llum ha dit...

Home, XeXu, és la mateixa sèrie i les mateixes bromes. Han de fer gràcia igual...

No hi havia pensat, en això, Tirai. Segurament tinguis raó. Això, i que la resta de la gent l'entenia, només era aquell coi de poble!!! Bon dilluns!

gripaublau ha dit...

I vols dir que en aquell poble parlaven ben bé italià? O potser la gent tenia alguna mena de llengua o dialecte local?
Tot pot ser. Fa uns dies vaig tenir una conversa amb un senyor i no vaig entendre ni la meitat de les coses que em va dir. Em vaig arribar a preguntar si m'havia oblidat del castellà :-), i l'home no tenia cap accent ni d'Amèrica llatina ni estranger de cap mena...

Llum ha dit...

No, no era cap llengua diferent, ni feien servir paraules rares. Em van explicar que és més o menys com a Andalusia. Parlen castellà, però sovint només s'entenen ells.