dijous, 21 d’agost de 2008

A veure si m'atrapes!!!

M'haurieu de veure la pinta ara mateix. Estic suada. La cara vermella. I la samarreta, de dos colors.

Gimnàs? Qui diu, gimnàs?

Acabava d'arribar del cine (per cert, en volia fer un post, potser algun dia que no sàpiga què dir... ejem... per si de cas, en Heath Ledger està genial, només per veure'l a ell, ja val la pena anar a veure la peli (no, no ho dic perquè estigui guapo precisament). I per cert 2, com poden uns pares portar un nen de 4-5 anys i un altre de 6-7 anys a veure aquesta peli??????????? Entre el petit que s'ha passat la peli plorant perquè tenia por i el gran que ho preguntava tot perquè no entenia res...)

I allà estava la Nineta.

- A veure si m'atrapes!!!

Tot ha començat amb aquesta frase.

Una hora i mitja més tard, he perdut el compte de les vegades que m'ho ha dit. Qui ha dit gimnàs? Gimnàs? Entrenador personal?

Amb una nena que només fa que dir:

- Va!!! Corre!!!
- Que no puc més!
- I tant que pots! Mira!
- Que no puc més!
- A veure si m'atrapes! Va, corre!!! Corre!!!
- Que estic cansada!
- No. Corre! Ara t'atrapo jo. Corre!!!

Una hora i mitja.

Una de les millors hores i mitja dels últims dies.

Però ara estic morta.

I és que una, ja té una edat. I no precisament la que deia la Nineta.

- Que no veus que no puc? Que sóc gran!
- No!
- Sí! Tu saps quants anys tinc?
- Vint-i-tres.
- Jaja! Si home, més!
- Vint-i-quatre?
- Més, més!!!
- Vint-i-tres!!! Va! Corre!!! A veure si m'atrapes!!!

El meu consol és que encara l'enganyo i puc fer alguna finta i deixar-la enrere. I, malgrat que ella té més velocitat punta, jo tinc més resistència (ejem... volia dir que puc córrer més estona a la meva velocitat punta...)

I el meu orgull és que, després d'una hora i mitja, la nena ha après a fintar i ha arribat un moment que he sigut incapaç d'atrapar-la.

I el meu segon orgull, que durant una hora i mitja, el juguet de la Nineta he sigut jo. O era al revés?

5 comentaris:

Tirai ha dit...

Això que expliques és genial! Us jugàveu mútuament l'una a l'altra. D'acord, el verb no existeix, però i què?
:-)

Laia ha dit...

Amb la nineta no et cal gimnàs, no!

I a veure si trepitjo el cinema un dia d'aquests, ja que fas la recomanació... :D

XeXu ha dit...

Ostres acabes de fer un gran descobriment. Jo darrerament no tinc temps d'anar al gimnàs, i a més, és molt car. La solució és responsabilitzar-se voluntàriament de la canalla d'algú i que et faci córrer. Fàcil, barat, esgotador... l'entrenament perfecte!

Anna Tarambana ha dit...

Batman, la tinc a la llista! Jo et recomano WALL-E!!! Genial!!! I, també per anar sense nens!

Jo amb la nebodeta del meu rei estic agafant una traça amb el bàsquet que estic desconeguda!!! Jajajaja! Els petits fan amb nosaltres el què volen!

Llum ha dit...

Exacte, Tirai, ens jugàvem l'una a l'altra. Crec que ara escriuré la segona part...

No, Laia, amb la Nineta no cal gimnàs! Ah! A mi em va encantar, però ja se sap... si no t'agrada, no me'n donis les culpes! Tot i així, el Joker, genial!

XeXu, però han de ser de determinada edat. Massa petits, els atrapes de seguida. I massa grans... massa grans ja no volen jugar.

Doncs miraré d'anar-la a veure, Tarambana! Ah! I avui la Nineta ha tornat. "Vull jugar amb tu, vull jugar amb tu!" I havia de marxar i ha agafat una rabieta perquè volia venir a jugar amb mi i els seus pares no la deixaven que... m'ha caigut la bava? I sí, la Nineta fa el que vol (i més) amb mi!