divendres, 22 d’agost del 2008

El misteri del bombó

Ahir, després de jugar a atrapar amb la Nineta una bona estona, quan va marxar, ma mare em deixa anar:

- I al final, t'has menjat el bombó, o no?

La història és que a mig jugar, jo vaig agafar i li vaig dir a la Nineta que tenia set. Vaig anar a buscar aigua, i la Nineta al darrere. I a sobre la taula, hi havia una caixa amb bombons. Mentre bevia, va sonar el telèfon. El vaig agafar.

Mentre era al telèfon, la Nineta em mirava amb impaciència. Fins que va obrir la capsa de bombons i en va agafar dos d'iguals. Un se'l va posar a la boca ràpidament, i ja l'has vist prou. El segon me'l va portar a mi.

Sí, és petita, però sol tenir detalls d'aquests de pensar en els altres.

Jo li vaig dir que no, que no el volia, i ella el va deixar a sobre la taula.

Que maca, vaig pensar. No se'l menja i el deixa allà perquè me'l mengi.

Quan vaig acabar de parlar per telèfon, va agafar el bombó i me'l va tornar a oferir. Però jo treia el fetge per la boca i era incapaç de menjar res.

I vam seguir corrent.

Quan li vaig dir a ma mare que no m'havia menjat el bombó jo, que segurament ho havia fet la Nineta, em va dir que no.

- No? I per què?
- Perquè li he dit que se'l mengés ella. I m'ha contestat que no. Quan li he preguntat per què, m'ha dit que si menjava un bombó s'engreixaria i no podria córrer tan ràpid.

La Nineta té 5 anys.

Ah! El bombó se l'havia menjat el meu pare. Al final va confessar. Amb la diabetis no hauria de menjar-ne cap, però... suposo que un bombó perdut, quan ningú et veu...

2 comentaris:

Unknown ha dit...

No, perdona! el bombó no se l'ha menjat ton pare! Ho he fet jo! I estava molt bo!
D'acord, ja sé, no té gràcia. però és que el dia que déu va repartir la gràcia jo no era a la cua. Tampoc, hi era quan va repartir el sentit de l'orientació. Per això, adonant-se que el dia que va repartir el sentit de l'orientació hi faltava molta gent a la cua, sobretot de sexe femení, déu va inventar el GPS. Clar que va trigar una mica a fer-ho! Oh! Ara em sortiria un discurs feminista, però passo

Llum ha dit...

Jaja, Tirai! Però pensa que si te l'has menjat tu, no podràs córrer tan ràpid com la Nineta! :-P

Doncs jo tinc orientació i... va, ja callo. Però els gps serveixen per fer moltíssimes coses, com ara mirar velocitats, fer rutes... i jugar!!! :-P

Fes el discurs feminista, dona! Que jo no l'esborraré pas!!!