Avui tenia un post. Un post on discutia si me n'havia d'endur el portàtil o no. Sé que no me l'enduré, tot i que m'aniria bé per buidar la càmera de fotos i ara tinc una restricció de fotos. També m'aniria bé perquè tindré wifi tots els dies, però vull passar-me una setmaneta sense internet. Hi ha qui diu que no podré...
Però he arribat a casa i les coses s'han girat. Ara mateix no tinc gens de ganes de marxar, i ja he dit massa, no vull dir res més :-( Això podria ser un post, però no vull escriure aquesta classe de post, tot i que en aquest moment només em sortiria això.
Tot i que avui he tingut una bona notícia. Qui diu que els llibres no tornen? Li vaig deixar a la meva veïna un llibre de papiroflèxia fa anys (4 com a mínim) i ja pensava que no tornaria. Avui me l'ha tornat la seva mare. Es veu que va quedar perdut en una pila de llibres... No està en les condicions en les que li vaig deixar, però com a mínim ha tornat.
Ah! I llegint, en un llibre en anglès, m'hi he trobat l'expressió cul-de-sac. M'ha fet molta gràcia! El senyor google diu que ve del francès. Doncs molt bé. Però no ha deixat de fer-me gràcia.
I, com que no vull escriure cap d'aquests posts, copio un post d'aquells de fa mig any que havia escrit en paper. I és que no vull marxar sense haver-los publicat, que després se m'acomula la feina... Si ja ho dic jo, que valdria més que m'emportés l'ordenador, que no hi ha res que avorreixi més que copiar... Però avui potser copiar em farà sentir millor. O no, a veure què toca...
Feia temps que no reia tant! Buf, ho volia escriure, però no puc. La meva companya d'habitació ha portat dues amigues. I, com és molt normal, xerren tant com ella (o potser més).
He trobat companyia per dinar. Gent. Riure. Molt de riure. Feia tant que no reia tant!
Mare meva! Com criden! I són tan ignorants... Realment s'escolten a elles mateixes? Mai no havia vist tanta ignorància junta. Però, per què han de parlar a crits?
Després de riure, he agafat l'mp3 i me n'he anat a caminar per la platja.
Internet mil vegades més ràpid que aquí a Moldàvia? I cridant. Buf, m'estic posant nerviosa i no puc escriure el gran post que volia! I tan tranquil.la que he vingut!
A la platja. He anat a caminar per la platja. M'he deixat la càmera :-(
Però... doncs res, he vist unes estàtues de sorra maquíssimes. Però plourà. Sap greu.
Buf, m'estic posant tan nerviosa... Tan tranquil.la que he arribat. Des de que he arribat, cada cop més crits. Jo que volia descansar!
I això que estava bé. Primer, teràpia de riure, durant una hora. Després, teràpia de caminar, mitja horeta. I en 10 minuts ja he perdut la tranquil.litat i torno a tenir mal de cap. Millor no comento el que diuen. Intentaré llegir. O concentrar-me. Necessito concentrar-me i no puc. Em posen dels nervis. Només necessito silenci!
Crec que recordar aquest moment m'ha anat bé. M'ha fet somriure. Ho recordo perfectament. Tot i que recordo molt més l'hora del dinar, i riure fins a plorar! Realment, amb aquelles al cantó, estava moooooooolt espessa...
dimarts, 1 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
7 comentaris:
heheheh això del portàtil l'entenc perfectament. Jo sempre el porto a sobre com a mínim per això. De la internetodependència no em curaria pas deixant-ho... el meu mòbil és una PDA d'aquelles amb wifi i quatrecentes coses més...
Ostres, és que això del portàtil és la pregunta del milió. Si el porto, és una càrrega. Si no el porto, em quedo sense poder descarregar fotos, sense wifi i, fins fa poc, sense poder carregar andròmines que només es carreguen per usb. Però no vull tenir wifi, perquè ens coneixem i prefereixo no quedar-me enganxada mirant coses... és clar que també m'aniria bé per buscar informació i... buf!
Potser sembli molt de temps, però si t'ho estàs passant bé segur que no se't farà tan llarg.
Bien pel llibre d'origami!!! :-D
Jo crec que sí que podràs passar sense Internet, si finalment decideixes no endur-te'l... segur que al lloc de destí hi podràs fer moltes coses!! I sovint passa, que quan falta poc no vols marxar. Almenys a mi m'ha passat dos cops. però un cop siguis allà segur que no te'n penedeixes!!
Doncs, no estic inspirada avui, però molts ànims!
NO es per dur la contraria, però: endue't l'internet, creu-me! Coneixen-te, t'enfilaràs per les parets si no el tens...
Ei, gripaublau, que llarg segur que no se me'n fa! I això de l'internet... ho dic en broma. Puc passar-me una setmana sense connectar-me a internet, i puc apostar-me el que sigui amb qui sigui. No, no se'm farà llarg! Perquè tindré coses a fer tots els dies.
Ah que sí, Laia? Ja veuràs!!! Ara començaré a fer tot allò que vaig deixar de fer :-P Ah! I fa molt de temps que està decidit que no m'emportaré el portàtil. L'únic dubte que hi havia era per la càmera de fotos... Però puc passar fent només 20 fotos al dia. No sóc una fotògrafa compulsiva. I, en cas de no poder, portaré un pen, i els primers dies puc demanar a algú de descarregar les fotos al pen... Ah! I jo sí que vull marxar, però ahir algú me'n va treure les ganes, i no té res a veure amb aquesta sensació que dius.
Gràcies, Tirai.
Clara, com ja he dit, fa molt que vaig decidir que no me l'emportaria. I puc passar sense. Aquest post que he publicat és de l'últim cop que vaig marxar de casa. Vaig estar 5 dies fora, no vaig tocar cap ordenador, tothom buscava wifi a l'hotel... i jo no ho vaig trobar a faltar gens ni mica. El trobo a faltar si sóc a casa, perquè forma part de la meva rutina, però fora, si no passa res, ni me'n recordo.
Publica un comentari a l'entrada