dilluns, 21 de juliol de 2008

Qui la va parir...

Ella és com jo. No, seria més exacte dir que jo sóc com ella.

Quan estic malalta, m'agrada estar sola. Hi ha gent a qui agrada tenir a 50 persones al seu cantó, preguntant a cada moment com està, i fent companyia. Jo, no. Jo estic bé sola, o com a molt amb una persona o dues.

I ella, també.

Fa dies va dir que no hi volia ningú. Bé, hi deixava estar a dues persones. Entre elles, jo.

Així que, just després d'emportar-se-la, quan he vist aparèixer família a l'habitació... he pensat que s'enfadaria. Jo ho faria. Els va dir expressament que no vinguessin. Que no. I que no!

En les 3 hores i mitja que ha estat fora, he intentat llegir. Però la família no em deixava. En 3 hores i mitja he llegit 15 pàgines. I no era una novel.leta de lletra petita, precisament! La lletra era normal, tirant potser a una mica grossa.

Quan ha arribat i els ha vist, li he vist la cara de "què coi hi fan, aquí?"

Ella és com el seu pare. No es queixa mai, i quan es queixa és que està realment fotuda. Suposo que ho estava realment, de fotuda. Plorava de mal!

I la família ha continuat xerrant. Que si jo tinc aquest ai, que si jo tinc aquesta ceba.

De cop, ella s'ha adormit. He pensat que era pels calmants.

La família ha marxat.

I just quan s'ha tancat la porta, l'he vist com obria, a poc a poc, un ull.

Després d'aquell ull, l'altre.

I no ho he pogut evitar. Qui la va parir! M'he posat a riure!

I ella al darrere.

Qui la va parir!

12 comentaris:

Tirai ha dit...

Ha fet molt bé de fer veure que dormia ;-)
Espero que es recuperi aviat!

Llum ha dit...

Gràcies, Tirai! De veritat! Després de dir-ho i repetir-ho, només dues persones se n'han recordat. I tu ets una d'elles. Així que gràcies, per tot plegat!

Jansy ha dit...

En casos extrems, mesures extremes. Genial això de fer-se la dormida!

XeXu ha dit...

Alguna cosa s'ha de fer per lliurar-se de la família! Ja ha fet bé, ja, no sé si jo en seria capaç. Esperem que ta mare es recuperi aviat, ja és a casa? Si no, suposo que aviat. Una abraçada per ella, i les meves felicitacions, m'apunto les seves estratègies.

Llum ha dit...

Sí, Jansy, genial! I més pensant que no es trobava gens bé.

A casa, XeXu? Si la setmana que ve a aquesta hora és a casa, podrem estar contents.

Laia ha dit...

Uhmmmm... ho he fet alguna vegada, això de fer-me l'adormida, i em surt prou bé! :P

Tampoc suporto que m'estiguin al damunt si estic malalta, ni els hipocondríacs que només volen que hi estiguis!!

Llum ha dit...

El primer que va dir ella és: "Esperava que ningú expliqués cap acudit, perquè hagués quedat molt malament..." Suposo que tu no deus riure...

Llum ha dit...

Oh! Ara ho he rellegit. Repeteixo el comentari:

Ma mare tenia por de que se li escapés el riure.

Si a tu et surt tan bé, segur que no se t'escapa!

Jo Mateixa ha dit...

A mi tampoc m'agrada que m'estiguin a sobre quant estic malalta, pefereixo que si no es una cosa molt greu em deixin soleta, em donen menys feina, fins i tot en Hatim, jejejejeje.

M'enalegro que estigui millor la mare, una abraçadota per les dues i un petonet dolcet per la mami, cuida-la molt eh :-)

Llum ha dit...

Gràcies, Jo Mateixa.

gripaublau ha dit...

Caram, dos dies desconnectat i has escrit la tira! No tinc temps de comentaris, només dir-te que aquest post m'ha fet riure i desitjar que la recuperació vagi d'allò més bé.

Llum ha dit...

Gràcies, gripaublau. Ja em passa a vegades, que tinc pics d'aquests :-)