diumenge, 27 de juliol de 2008

No vull anar a dormir!

Em sembla que aquest post és repetit, però m'és igual.

El pla era fàcil:

Jo sopava. Arreglava la cuina. Venia a mirar el correu (i quatre cosetes més). Tancava l'ordenador. I anava directa a la tele. Peli. Mirava la peli. I de la tele, directa al llit. A dormir. Com a molt, a llegir una mica, i a dormir.

On s'ha trencat, el pla?

No ho sé. No, no ho sé.

He acabat de mirar la peli.

I he sabut que, si anava a dormir, no dormiria.

Començaria a donar voltes.

I voltes.

I més voltes.

No, no puc dormir.

M'he acostumat massa a escriure les meves coses. Ja sigui en paper (quan no tinc ordenador), ja sigui en ordenador (quan en tinc, és clar).

No m'agrado quan estic enfadada. No, gens ni mica. M'agrado amb el meu somriure a la boca, i somrient tot el dia.

Així és com estava al matí.

Però, no sé. A mig matí...

Arribo a l'hospital. Esperava trobar-me algú aixecat, intentant caminar, passadís amunt, passadís avall.

M'he trobat amb una habitació fosca, i algú al llit. Algú que no se n'ha aixecat en tot el dia.

Estava animada, ahir tot anava tan bé!

Crec que en tota la meva vida mai l'havia vist estirada al llit, sense forces per aixecar-se.

També estic nerviosa.

Què em trobaré?

Ostres, és que un dels dos podria dir alguna cosa, coi!

El que més odio és el silenci.

No, vull tenir un somriure a la cara.

Estic cansada.

No podré dormir.

I demà?

Tinc calor.

I si llegeixo?

No, no em podré concentrar.

On sóc jo? La jo de les 11 del matí que no podia parar de somriure?

No vull anar a dormir.

Somiaré.

No vull somiar. No vull somiar. No, perquè si ho recordo.

Vull dormir.

Però no vull anar a dormir.

Em fa pànic.

I si llegeixo?

No, no ho sé.

Vaig a dormir?

Ostres, ja és dia 27!

Què té aquest any que tan sovint em recordo d'algú que precisament avui fa els 30? Ja és... buf, prefereixo no comptar-ho! Quanta gent?

Però ara ja sí. La última persona. Després, ja vaig jo.

Però no em preocupa. Els números no em preocupen.

Em preocupen altres coses.

No vull anar a dormir!

6 comentaris:

Tirai ha dit...

Ànims, noia! no sé si ja has marxat a l'hospital. Espero que quan hi arribis tornis a trobar a algú em ganes de caminar. Estar a l'hospital és molt dur, però segur que només ha sigut un petit "baixon"! Una abraçada

Llum ha dit...

No, Tirai, sóc una mala filla... Avui estic a casa. Aquests dies hi anava i m'hi passava 7 o 8 hores, però avui no puc passar-me-les-hi (està ben escrit?) És que una hora per anar, i una per tornar, llavors ja aprofites... però si tens coses a fer el migdia i a la tarda... Vaja, que sóc molt dolenta i avui no hi vaig.

Tirai ha dit...

Ei! Dona! No anar-hi un dia no et converteix en mala filla i més si t'hi estaves cada dia 7 o 8 hores! :-)

Llum ha dit...

Gràcies, Tirai.

Però em sap greu, perquè també és l'hora que el meu pare aprofitava a venir a casa a dutxar-se i això.

Però, és clar, entre anar i venir jo i ell ja són 4 hores, i després dutxar-se i tal... avui no m'hi podia estar tanta estona!

gripaublau ha dit...

Bé, hi ha moments en què costa de somriure. Em sembla que en el teu cas està perfectament justificat. El recuperaràs, igual que el sol torna a sortir cada matí... molts ànims!

Llum ha dit...

Sí, espero recuperar-lo, gripaublau. Perquè jo, sense el somriure, no sóc jo :-)