dimarts, 15 de juliol de 2008

You're so vain



L'altre dia vaig escriure un post. Un post que parlava d'una sensació, i que parlava d'una cosa amb la que m'he trobat més d'un cop, a banda i banda de la situació (d'acord, molts més cops en una banda que a l'altra, però amb un sol cop d'estar en una de les bandes, crec que ja n'hi ha prou per dir que he estat a banda i banda de la situació). I també, observant, he vist gent que estava en la mateixa situació.

Quan vaig acabar d'escriure el post, em vaig posar a pensar. I ara, a quina categoria poso el comentari?

Llavors em vaig recordar de la cançó.

Crec que ja ho he dit alguna vegada, però és una cançó que sempre em feia molta gràcia. Quan ella diu que aposta a que la persona a qui dedica la cançó es pensa que la cançó parla d'ell, sempre penso que, en realitat, té raó. Vull dir que la persona de qui parla la cançó, si realment pensa que va per ell, té raó. M'embolico.

Un dia em vaig posar a buscar al google sobre la cançó, per si algú pensava el mateix que jo, i em vaig trobar que la identitat de la persona a qui va dedicada la cançó no s'ha sabut mai. Ella sempre riu, però no diu qui és.

En una ocasió, ella va dir que no estava dedicada a ningú en particular. Estava dedicada a moltes persones i a cap. Tenia uns quants noms al cap, però cap d'ells sobresortia. Simplement, era la situació.

Precisament el que em passava a mi amb aquell post. Parlava d'una situació, i tenia uns quants noms al cap. Però cap per sobre els altres.

I em va fer gràcia crear una categoria que fos precisament aquesta, "you're so vain". Una categoria on posar aquests sentiments, que semblen dedicats, i que en algun moment ho poden haver estat. Però uns sentiments que, tot i tenir-los presents, ara no tenen cara, però en tenen una dotzena a la vegada.

Situacions, sentiments... sense amo.

I, és clar, situacions en les que, potser, algú del meu entorn s'hi podria sentir identificat. És clar que tampoc ho llegiria. Però, si algú si sentís identificat... aleshores és perquè és so vain :-)

4 comentaris:

Tirai ha dit...

Ostres! M'agrada l'explicació que dones del post, de la cançó i tot plegat!

Clara ha dit...

No voldria ser aixafaguitarres, però jo per la radio he sentit que aquesta cançó va dedicada a en Mike Jagger... És de la Carole King, no? O de la Carlie Simon? O de la Joni Michel? Ara em fas dubtar. Però el destinatari segur que era en Jagger...

Clara ha dit...

Ara he vist que és de la Carlie...

Llum ha dit...

Gràcies, Tirai.

Clara, ho he tornat a buscar. He tornat a llegir que ella no ha dit mai a qui va dedicada. I que en Mike Jagger només és una de les possibilitats que s'han dit (però que n'hi ha molts més). Em mantinc amb què ella no ho ha dit mai.