Avui que preferiria no estar sola, m'han deixat sola. Em sento un bitxo raro, anant contra-corrent. Però no era la única que anava contra-corrent. És clar que qui m'acompanyava m'ha deixat per parlar amb un nòvio qualsevol... Ha dit que vindria, però a aquesta hora ja no vindrà.
Estic cansada i no tinc res a dir. No m'aguanto dreta. Hauria d'anar a dormir. Sento riures a fora, però no vull sortir. Nenes, criatures. Sé que riuria, però avui he acabat l'energia.
Volia escriure. Si escric, surten les coses. Però ara que puc sense problemes, ara no tinc res a dir.
Suposo que el millor que puc fer és posar-me a dormir. Almenys avui no em fa mal el cap i podré llegir una bona estona, fins que se'm tanquin els ulls.
dimecres, 2 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
7 comentaris:
Ostres! He esborrat el comentari perquè m'he adonat de l'etiqueta. No és d'avui!
Ai, ostres! Hauria d'haver avisat...
En queden dos, i crec que els altres dos es veurà clar...
Però sí, és de fa mooooooolt de temps! :-P
Descansat, relaxa't i amunt de nou!! Què cansada no es pot remontar
:-D Ja vaig remontar, i vaig tornar a caure ;-)
I, fins i tot, aquella mateixa nit vaig tenir una sorpreseta.
Sortirà al proper capítol, ho prometo :-P
Les coses que s'han de dir s'han de dir, però també tenen el seu moment. Si quan tenies temps per escriure no tenies res a dir, és que no és el moment de dir-ho (o, en aquest cas, no era el moment). Quan li toqui ja sortirà.
Apa, m'ha sortit filosòfic.
Tens raó, gripaublau. Recordo aquells dies i recordo que només volia un momentet per estar sola i tranquil.la. I quan el vaig tenir... llavors només volia... què volia? :-D
Publica un comentari a l'entrada