M'aixeco. És aviat. Molt aviat. Somric. Ahir, a l'hora de dinar, d'una de les coses que réiem era de la meva costum d'aixecar-me aviat.
Em dutxo i fujo de l'habitació. Estic animada. He decidit que estic de vacances i tindré tranquil.litat.
Agafo el llibre i el mòbil i marxo. Fa fresqueta. S'està bé, a fora. I tranquil. No hi ha fresses, no hi ha gent. El menjador encara no ha obert. M'assec en una cadira i em quedo llegint. Encara no són les 8 del matí i la gent em mira com si fos un bitxo raro.
Tan bon punt obre el menjador, vaig a esmorzar. Està en silenci. Menjo en tranquil.litat. Quan es comença a omplir, marxo. Em torno a quedar llegint.
Quan vaig a pujar em trobo un noi. M'ha d'odiar, i a més se li veu a la mirada. Em vaig passar el dia d'ahir fent d'escut humà. És jovenet i persegueix a una noia. La noia que té nòvio (i, per cert, al final va aparèixer ahir al vespre). Però el noi no ho entèn. Ella i jo ens portem molt bé. És joveneta, però és la noia amb qui em porto millor. I... bé, algun dia en parlaré, que ara escriuria massa i després em fa mandra passar-ho.
Ahir la vaig deixar uns moments, em vaig posar a uns 3 o 4 metres d'ella, mentre ella anava a buscar una cosa. La imatge va ser... Ell estava a darrere, sense atrevir-se a dir res. Llavors vaig deixar-la i ell va posar-se a córrer com un desesperat per atrapar-la i poder parlar amb ella sense que jo hi fos al davant. Em van fer pena els dos. Ell, veient on ha hagut d'arribar. I ella, amb cara de desesperació. Per què a mi?, em va dir.
Aquest matí ell ha donat una llarga volta per evitar-me, ahir ella va venir a la meva habitació perquè ell no la trobés a la seva.
I, no sé com m'ho faig, ja tinc a una altra joveneta demanant-me consell...
diumenge, 13 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
5 comentaris:
Ostres! Ja veig que has programat posts per no deixar-no sols! :p Sempre agrada que et demanin consell, no? A mi m'agrada. Encara que, normalment, no tinc ni fava de què aconsellar perquè els consells moltes vegades no serveixen de res. Ni tan sols quan són consells. Fa temps que li hauria d'haver dit a una persona que no preferiria no saber-ne res, però fins que no me'n vaig veure capaç no li vaig poder dir, encara que hi hagués gent que m'ho digués, que em digués que en passés.
es veritaaaat posts programats! Que bé, tenim llum durant la setmana ^^
A aquests nois que són tan pesats de vegades és millor anar directe i dir-li que prou, que no t'hi sents còmoda i que deixi de perseguir-te, perquè ells ja ho saben però només fan que insistir i intimidar, i això fot. I que s'hi posi fulles!!!
Serà que ets una persona amb qui el jovent pensa que pot confiar. No és mala cosa això.
Si tens gaires posts programats, a la tornada et pots trobar molts comentaris per respondre... Ara, jo encantat d'anar-te llegint mentre no hi ets.
Deu ser que inspires confiança, no?
Sí, Tirai, posts programats :-) És maco que et demanin consell, però jo tampoc sé mai què dir.
Sí, Laia, tu me'n vas ensenyar :-) El problema de la noia (té exactament la mateixa edat que tu i també anirà a la UAB) és que ja li va dir al noi que tenia nòvio. Però el noi, com si no hagués sentit res!
Gràcies, XeXu. No ho sé. Crec que sóc gran sense ser una mama. I per això em demanen consell. Jo què sé.
Ui, gripaublau, i tant que tenia comentaris! Mica en mica aniré contestant-los...
Publica un comentari a l'entrada