dijous, 17 de juliol de 2008

Avui

Demà ja marxo.

I la frase és realment certa. És certa per avui, que escric això. Però també és certa per avui, que he posat que es publiqui el post.

Demà ja marxo. Quan Catalunya es desperti, jo baixaré de l'avió.

Estic espantada. Hagués hagut d'insistir al segon hotel. L'hotel en el que estaré els dos primers dies està molt lluny. I molt lluny vol dir molt lluny. Ho sé, volia mirar les coses des d'un punt de vista optimista, i segueixo pensant que així coneixeré un poble que d'altra manera no hagués conegut.

D'una forma o una altra, les coses senzilles acaben per no tenir massa valor, i les complicades són les que més recordem, les que més feliços ens fa d'haver resolt.

Però, no ho sé. Demà arribaré, i agafaré un autobus. I, després de l'autobus, un tren que triga unes 2 hores i mitja. Si estigués al segon hotel ja estaria, però encara hauré de recórrer uns quants quilòmetres. He buscat autobusos, però els diumenges no corren. Taxi? Em clavaran. Ho sé. El problema és que després encara hauré de tornar.

M'agradaria que ja fos el dia en el que publico això per saber com me'n vaig sortir. I no només demà, sinó els dos propers dies...

Tinc por, perquè no sé com arribaré fins allà. Sola, com sempre. De fet, no sé de què tinc por, si sempre he anat pels llocs sense problemes. Però, tot i així... suposo que són els nervis abans del viatge. Un cop estigui a lloc estaré tranquil.la. Fins al cap de...

Dimarts sí que estaré tranquil.la del tot. Quan posi els peus al segon dels tres hotels en els que estaré. Llavors començaran les meves vacances.

Però estic nerviosa. Bé, potser els nervis s'acabaran el dimarts al matí quan torni a ser al poble on demà em deixarà el tren. Segur? Sí, segur. Llavors suposo que puc dir que hauran començat les vacances.

Però, merda, ja torno a estar sense gana. No em passa res. Sóc incapaç de menjar res. Ni el que més m'agrada. Sé que se'm passarà, però de mentres... buf... sé que no em farà mal no menjar gaire, però és que tinc un nus i no em passa res. Coi de nervis!

I avui...

Avui, el dia que això sortirà publicat... farà un parell de dies que estaré de vacances i...

Trona. No puc acabar el post. Quina pena!

Demà ja torno...

4 comentaris:

Esther ha dit...

Espero que tot s'hagi resolt bé!

Tirai ha dit...

Apa, aviat et tindrem aquí isa brem la resposta :-)

gripaublau ha dit...

Bé, ara ja saps com ha anat, i espero que hagi estat molt bé. Ara que, en això de quan Catalunya es desperti, em sembla que els horaris d'alguns no s'hi adiuen...

Llum ha dit...

A tots tres: la resposta està en un post, que es publicarà un dia d'aquests :-P

Gripaublau, això de que quan Catalunya es desperti ho dic comptant amb què era un diumenge i que l'avió arribava a una hora molt normal d'aixecar-se per un diumenge...