diumenge, 6 de juliol de 2008

No ha sigut res

Estava davant de l'ordenador, descarregant les fotos del matí. El meu pare, a darrere meu, mirant com havien quedat. Tal com vaig fer ahir, avui he hagut de prendre una decisió difícil. I, quan les decisions afecten altres persones, els sentiments d'altres persones, és molt difícil prendre-les. Un carreró sense sortida, i una decisió... que costava de prendre. Unes quantes mirades de "sort que no sóc jo qui l'ha de prendre", i una decisió que crec que m'ha acabat convencent a mi, que suposo que és el que comptava. Les decisions que prenc no les he de prendre pensant el que pensarà la gent, sinó pensant en què avui jo he de dormir.

I, de cop, un crit.

El meu pare i jo hem marxat corrent de davant de l'ordenador en direcció al lloc d'on venia el crit. El crit, i el cop.

Afortunadament, no ha sigut res.

Però tinc por.

El meu pare ha dit que ho hauria d'haver fet fa temps, i és veritat. Ja fa temps que s'hauria d'haver operat, però ha esperat per raons que no venen al cas.

I ara només falten un parell de setmanes. D'aquí a un parell de setmanes, jo ja tornaré a ser a casa, cansada d'uns dies que espero que siguin molt llargs. Un dia per dormir i...

No sé per què vaig posar-me a buscar informació per internet. No, no ho sé. Tinc por. No és una cosa de res, i al dia següent a casa. S'ha de passar una setmana a la clínica, abans no li tornin a donar permís per anar a casa. I després la recuperació és llarga.

Però això no és pas el que em fa por.

Em fa por una mica tot plegat.

Espero que, finalment, tot acabi en no-res, com el crit d'aquesta tarda.

Però no puc evitar tenir por.

5 comentaris:

Tirai ha dit...

Espero que tot vagi molt bé!
És normal tenir por davant de qualsevol operació! Ànims!

Llum ha dit...

Gràcies, Tirai.

Laia ha dit...

és normal que pateixis i que tinguis por, però segur que tens prou força per tirar endavant, perquè amb el teu suport i el de tots vosaltres a ella també se li farà petita aquesta muntanya.

una abraçada i ànims també!

gripaublau ha dit...

Normal que tinguis por. Les coses delicades són delicades, i és una reacció molt natural. Sort, ànim i una abraçada.

Llum ha dit...

Gràcies també, Laia i gripaublau.