A l'estació (2)

També he descobert que la pizza reescalfada és tan dolenta aquí com a casa. És clar que havia de menjar i em feia gràcia una pizza. I ja se sap, les estacions petites... Això és com Passeig de Gràcia.

No sé si sóc una inconscient o si sóc molt conscient. M'he recordat de quan vaig anar a Sevilla. Em pagava el bitllet una associació pública. Vaig arribar a Sevilla amb avió, i allà vaig agafar un bus fins a Sevilla. Allà, com que no sabia on era l'hotel, vaig agafar un taxi. Quan vaig pujar al taxi, em va trucar ma mare. El taxista encara deu riure. Què em va dir? Que la fama dels catalans encara quedava curta? Però és que em sabia greu que amb els impostos de tots plegats es pagués un taxi, quan es podia pagar un autobus.

Sé que si avui, fa 3 hores, quan he sortit de l'aeroport, hagués agafat un taxi, ara seria ja a l'hotel, on podria dinar d'aquí a una estona alguna cosa més bona que la pizza aquella. Podria descansar i no tindria per davant una hora i quart d'espera, dues hores de tren i... i vés a saber què més! Perquè llavors hauria d'agafar un taxi...

Però no tinc vergonya. No tinc vergonya de fer 150 Km en taxi quan en puc fer una bona part en tren...