dilluns, 7 de juliol del 2008

Desaparèixer

Un dia vas desaparèixer. Va ser una desaparició que va anar venint mica a mica.

Un dia vas desaparèixer. I van passar els dies. Les setmanes. Els mesos. Potser algun any.

Fins que un dia vas tornar.

I aquell dia vaig descobrir que el millor que vas fer va ser desaparèixer.

Ara ens portem bé. La teva presència no m'entristeix ni em fa enfadar amb el món. Només tinc un retret a fer-te: per què no vas desaparèixer abans?

5 comentaris:

Carquinyol ha dit...

A vegades no ens adonem de que una cosa no ens convé fins que no està.

PS: Pensava que parlaves de l'Internet Explorer :P :P :P

Unknown ha dit...

Ei! M'agrada l'etiqueta del post!
I per la resta, és veritat, hi ha persones que haurien d'haver desaparegut abans. Hi ha persones que no haurien d'aparèixer a les nostres vides. Però, suposo que si apareixen és que ho han de fer, potser, si desapareixen "abans d'hora" encara no estem preparats perquè desapareguin i ens adonem que ens convenen i, potser, apareixen perquè ens adonem del que no volem. No sé si s'entén gaire el comentari. Escric de pressa perquè he de marxar. Bé, hauria d'estar dutxant-me, rectifico, ja m'hauria d'haver dutxat :p Apa, ànims que ja he vist pel twitter que estàs una mica trista!

Llum ha dit...

L'internet explorer? Ui, no! Aquest no torna pas!!! :-D Parlava precisament d'això, i de cap situació en particular. I sí, a vegades el que ens convè més és que alguna cosa desaparegui.

Ai, Tirai! Volia posar una etiqueta, no sabia quina posar, i m'ha vingut aquesta cançó al cap. Explicaré de què va el títol de l'etiqueta, però serà un altre dia :-P

Aquest post està especialment dedicat a tota aquella gent que diu "no", però no és conseqüent amb les seves paraules. No sé si m'explico. I no dic que jo no sigui una d'elles, eh! Aquella gent que no vol ser amic teu, però que continua apareixent de mica en mica, com si li sabés greu deixar-te. I, en qualsevol cas, el millor que pot fer és desaparèixer del tot, sense donar falses esperances o sense fer-te preguntar dia sí, dia també, quin és el teu problema, per què no volen ser amics teus. El millor que poden fer és desaparèixer, ja que no volen ser amics teus. Però segueixen aquí. I el millor que pot passar és que desapareguin del tot. I, si te'ls tornes a trobar, potser llavors la cosa és molt diferent.

Bufa! Ja he fet el post que no volia fer :-P Però mira, un post per la gent que llegeix els comentaris! :-D

Aquesta gent sempre desapareixeran abans d'hora, perquè voldrem que segueixin aquí fent-nos falses esperances. Però també desapareixeran sempre massa tard, un cop ens n'haguem adonat. Suposo que era això, el que volia dir.

Espero que hagi anat molt bé!!!

Unknown ha dit...

Ostres! Em sembla que ja sé de quin tipus de gent parles! Per sort, no tinc el "gust" de conèixer-ne gaires!
Te'n faig un resum:
Me'n vaig doncs.
Vols que me'n vagi?
Me'n vaig?
...
Ha anat bé i punt

Llum ha dit...

Resum perfecte, Tirai! Faltava el "no vull estar aquí", abans del me'n vaig.

I em vaig deixar un cas: el cas en el que tu vols que desaparegui, i això és que... ja ho ha allargat més del que era necessari...

M'alegro que hagi anat bé :-)