dimarts, 17 de juny del 2008

No hi sóc mai

L'últim cop que van operar a la meva mare, jo no era a casa. La van operar d'urgència, més o menys. Li van dir que l'operarien amb uns deu dies d'antel.lació. Jo havia de ser fora. Li vaig dir que no, que em quedaria. Però ella em va convèncer que havia de marxar. No vull entrar en si vaig fer bé o vaig fer malament. El perquè vaig marxar i no em vaig quedar és una cosa entre la meva mare i jo. Una promesa que li vaig fer de molt petita. Tot el que em pugui dir qualsevol persona sobre la meva obligació de quedar-me, ja m'ho va dir la meva família, i molt accentuat, a la cara i per darrere. I sé que, si m'hagués quedat, ho hagués fet per la meva mare, no per no sentir tots els insults que vaig arribar a sentir.

I és que jo tinc la impressió que no vaig gaire enlloc. M'ho sembla, però... però no hi sóc mai.

Han nascut uns quants nens des de que jo sóc en aquest món, i només n'he anat a veure un a l'hospital. Amb la resta, sempre era fora. Fins i tot quan la Nineta va arribar, la van anar a buscar tots, tota la família. Tota? No, jo no hi era. I el més fotut és que ara mateix no recordo on era. Vés a saber!

És igual. Si hi ha alguna cosa, jo sempre sóc fora. Quan el meu pare va tenir la pulmonia, jo també era fora. Quan... és igual, jo sempre era fora.

Quan vaig tenir la possibilitat de marxar un parell de dies aquest estiu, em vaig recordar de l'operació de ma mare. El problema és que el dia no estava fixat. Havia d'anar al metge a principis de juny i li fixaria una data. Abans de dir que sí, vaig parlar amb ma mare. És clar, era el que havia de fer. Però ja sabia el que em diria. A part de tot, ja seria molta casualitat que jo marxés un parell de dies i coincidís exactament amb el dia.

El dia que ma mare va anar al metge, li vaig dir que m'enviés un sms. Quan el vaig rebre, només hi havia la data de l'operació. Sé que vaig pensar que era molt tard. Però no en vaig fer cas. Era tard, però potser ja ho hauria de ser.

Al vespre, quan vaig arribar, li vaig dir a ma mare que era una sort que l'operessin just la setmana després de marxar jo. Que, per una vegada, no seria fora.

La meva mare no va contestar. Va fer una cara rara. Llavors el meu pare em va dir:

- Bueno... es que la fecha que le dieron era el día que tu tenías que marchar y le pedimos que lo retrasara una semana...

9 comentaris:

Unknown ha dit...

Ostres! Espero que li vagi molt bé l'operació! És una sort que la poguessin endarrerir!

Llum ha dit...

Sí. Ja saps, va per una mútua, i pot "triar" una mica.

Però, ara que hi penso, l'últim cop que la van operar sí que hi era. El que no hi vaig ser va ser el penúltim.

Sergi ha dit...

No sé si és que tens molta punteria, però igualment, si no hi ets i les dates han estat triades amb antel·lació, no crec que t'hagis de culpar. Suposo que els teus pares agrairan que hi siguin per això ho van canviar, però tampoc no s'hi pot fer massa res davant d'una operació. Esperem que vagi tot bé, i que no sigui res.

Llum ha dit...

Dates triades? XeXu, en cap dels casos estava de vacances.

En el cas de l'operació de ma mare vaig tornar el dia següent que l'operessin, i entre altres coses, això em va dir la mare: "Tu no ets el metge que m'ha d'operar, no?" Tot i així, hi ha coses que la família no em perdona, quan no haurien de ser entre ells i jo, sinó entre ma mare i jo.

Laia ha dit...

Realment és molt mala sort! vas marxar dos dies! :S

Però no te'n culpis, mai plou a gust de tothom i sempre hi ha gent destinada a aixafar la guitarra i a fer sentir culpable als altres, ficant-se on no els demanen. Com tu dius, és una cosa mare-filla i no entre tota la família (que no n'haurien de fer res). No te'n culpis, a més, aquesta vegada sí que hi seràs. Que no sigui res!

Mmmm entre aquests que xerren massa no hi haurà la que et va intoxicar? Doncs ja li pots dir que si fos per ella hi series fins i tot tu, a l'hospital!

Llum ha dit...

Jeje, Laia, encara he de marxar! I em sembla que marxaré més de dos dies... Després de 6 anys, crec que em toquen un parell de dies de vacances. A més, no he estat mai "allà".

Ostres! Doncs sí. La que em va intoxicar és la que més coses em va dir! Si és que sempre és la mateixa gent!!! Quina memòria, noia! Jo ja ni ho recordava!!!

Anònim ha dit...

A mi això em sona a que no és una coincidència de cap de les maneres. Si no ets mai fora però sempre ets fora, és que passa alguna cosa. Però si ho teniu parlat i ben entès entre vosaltres, no veig que hi hagi cap problema. Deixa que els que intoxiquen, i veig que no només de paraula, es beguin ells mateixos la seva pròpia metzina, és seva i no et correspon a tu.

Que vagi molt bé tot plegat, operació, viatge i el que toqui.

Utnoa ha dit...

El teu escrit m'ha fet pensar en que tot sovint sóc a casa, i només falta que faci alguna cosa algun determinat dia, perquè hagi de sentir en boca de tots "però si no hi ets mai!".

Tan es nota quan no hi sóc?? Està clar que el que millor sabem fer tots plegats són judicis crítics cap als altres!!

Llum ha dit...

Ho sé, gripaublau. No existeixen les coincidències així. Jo no ho faig expressament, però sembla que sempre que jo marxo, passa alguna cosa. Ah! I gràcies!

Jeje, Utnoa. Jo sempre sóc a casa, i per això em sorprèn, perquè sempre que passa alguna cosa, sóc fora.