dilluns, 9 de juny del 2008

If tomorrow never comes...



El meu mp3 és molt intel.ligent, i sempre troba la cançó que em fa sentir bé. La cançó que necessito en qualsevol moment. La cançó... sí, la cançó.

Quan surto de la feina, des d'on treballo fins al cotxe, hi ha una cançó. Sí, jo també compto el temps amb cançons. Només hi ha temps d'escoltar una cançó. Així que engego l'mp3 en mode aleatori i... i vaig avançant a la cançó següent, fins que n'apareix una que s'adiu amb el meu estat d'ànim. Així que, és clar, tard o d'hora, el meu mp3 troba la cançó apropiada per anar de la feina al cotxe :-)

Avui li ha costat només un intent fallit. I m'ha regalat aquesta cançó, que explica molt bé el que volia explicar.

He entrat al cotxe, he hagut de canviar la ruta perquè hi havia un carrer tallat, he acabat en un barri amb tot de direccions prohibides. I, mentre sonava aquesta cançó (altre cop, la radio ha encertat el meu estat d'ànim)



les direccions prohibides m'han dut al carrer on vivia aquell noi que un dia es va riure dels prínceps blaus.

La tarda m'ha portat optimisme. Com deia a la Jo Mateixa, no podem intentar ser el que no som. I jo he intentat ser borde, però acabo sempre demanant perdó. I no era això el que volia dir.

El que volia dir és que no val la pena.

No, tampoc volia dir això. Volia dir que segueixo creient en els prínceps blaus. Coi, no crec en fades? I en druides? I... No, en realitat no hi crec, però en el fons del cor sé que existeixen. Perquè una fada no és un ésser que fa cinc centímetres d'alt, té ales, pot volar, i pot fer màgia. Una fada és un ésser que viu al mig del bosc, que creu en la màgia, i que creu que, amb la seva màgia, pot fer que el món sigui millor.

Calla! Però si jo sóc una fada! Com no han d'existir les fades, si jo en sóc una?

Però parlava de prínceps blaus. Si algú té curiositat, que miri què en diu el diccionari.

Doncs no, no em refereixo al príncep blau del diccionari.

Crec que m'embolico. Val més que no continui, que encara m'embolicaré més.

Atenció, definició: Un príncep blau és...

Sometimes late at night
I lie awake and watch her sleeping
She's lost in peaceful dreams
So I turn out the lights and lay there in the dark
And the thought crosses my mind
If I never wake up in the morning
Would she ever doubt the way I feel
About her in my heart

If tomorrow never comes
Will she know how much I loved her
Did I try in every way to show her every day
That she's my only one
And if my time on earth were through
And she must face the world without me
Is the love I gave her in the past
Gonna be enough to last
If tomorrow never comes

'Cause I've lost loved ones in my life
Who never knew how much I loved them
Now I live with the regret
That my true feelings for them never were revealed
So I made a promise to myself
To say each day how much she means to me
And avoid that circumstance
Where there's no second chance to tell her how I feel

If tomorrow never comes
Will she know how much I loved her
Did I try in every way to show her every day
That she's my only one
And if my time on earth were through
And she must face the world without me
Is the love I gave her in the past
Gonna be enough to last
If tomorrow never comes

So tell that someone that you love
Just what you're thinking of
If tomorrow never comes


... algú que pugui dir el que diu aquesta cançó.

I, definitivament... cal que continui la frase?

8 comentaris:

Unknown ha dit...

Sí, i tant! En aquests prínceps blaus, també, hi crec jo! I mira que no crec en prínceps blaus!

Llum ha dit...

El noi que es va riure de que cregués en prínceps blaus no hi creia. La seva idea era: "Vull tenir amigues amb dret a roce, unes quantes, i res més que això". Amb el meu historial no em puc permetre rebutjar gaires nois, però... està clar el que vaig fer, no? Mmm... No volia parlar malament de ningú!

I tant que existeixen aquests prínceps blaus. La perfecció no existeix, però mira, per mi un príncep blau no és ningú perfecte, però...

Com sempre, no sé explicar què és. Però sí que sé explicar perfectament què no és. I, no sé si és que no existeix, o que tinc molt mala sort, però del que sí que estic segura és que no és ningú a qui ja conegui, ningú a qui ja conegui s'hi assembla ni de bon tros.

Buf... ja hi torno!

Existeix. En algun lloc. I no penso escriure la paraula capullo en aquest comentari. A part del cop que ja l'he escrit...

Sort que sóc a casa meva, perquè déu n'hi do el comentari-post...

Llum ha dit...

Tinc temptacions d'esborrar el comentari anterior. Potser sembla el que no és...

Què carai! No, sembla el que és. A la merda, és igual.

Els prínceps blaus existeixen. I el fet que jo fins ara només m'hagi trobat amb capullos (de l'estil del que es riu dels prínceps blaus) vol dir un parell de coses:

1. O el problema és meu.
2. O tinc molt mala sort.

Me'n vaig a llegir. No penso arribar a cap conclusió sobre el tema.

Anònim ha dit...

Ostres, entro poc, però quan entro sempre en trec alguna cosa bona, primer la cançó de Ronan Keating i després el tren de mitjanit, qui no s'hi sent reflexat? I després l'història que et porta a escoltar les cançons i els princeps blaus, saps hi ha una cançó que diu "la meva sang no és blava doncs sóc humà" i jo diria, pot haver-hi princeps blaus amb sang oi? llavors pot ser si, jo busco una princesa i em fa vergonya dir-ho aquí, però una princesa per a mi, existeixen? ves a saber, res t'he escrit un post gaire bé, però bé m'agrada llegir el que has escrit i les conclusions, i conduïr amb música, i caminar amb mp3 són petits regals del dia :) a cuidar-se :)

Sergi ha dit...

És molt maco pensar que hi ha algú que ens pot dir aquestes coses. Si a això li dius princep blau, llavors si, existeixen. Jo no hi he cregut mai, però sempre he tingut l'esperança de que hi hauria algú per mi, algú que sabés que havia de ser per sempre. Aquella idea que tens de petit. La realitat després et tracta com sigui, però creure-hi no et fa cap mal, al contrari, ser-hi hi és. La qüestió és trobar-lo.

Llum ha dit...

Gràcies, nois. Venia a esborrar els meus dos comentaris d'ahir al vespre. Encara no sé si ho faré.

Tot i que crec que en aquest cas els comentaris fan tot el contrari del que haurien de fer. Bé, veurem què faig al vespre, ja contestaré llavors.

Anònim ha dit...

Ostres, jo estic tan acostumat al mode aleatori del mp3 que gairebé no sabria fer-lo servir d'una altra manera sense tornar a llegir les instruccions.

Segur que els prínceps blaus existeixen... a mi em sembla que darrere de la visió de l'altre dia segurament n'hi ha un.

Llum ha dit...

Cesc, de la mateixa manera que a mi m'han dit que els prínceps existeixen, les princeses també han d'existir. Segur que sí. Sinó, és que les coses no són com han de ser.

XeXu, només et diré el que deia un profe de filosofia de l'institut: si et fas il.lusions, llavors la caiguda encara és més forta. Com més grans les il.lusions, més forta la caiguda. Així que no és veritat que no faci cap mal. Dur? Sí, potser sí, però jo ja fa molt de temps que vaig deixar de creure que el meu príncep blau existia. De tant en tant penso que hi és, però cada cop la caiguda és més forta.

Gràcies, gripaublau. Però la veritat és que si la visió de l'altre dia era certa, això no vol dir que a darrera n'hi hagi un. Jo encara diria més: en el meu cas, és segur que no hi és.