dissabte, 28 de juny del 2008

Aventures? Ara mateix!



Me n'havia emportat feina a casa, com molts caps de setmana. Però aquest cap de setmana era una feina que no necessitava gaire concentració. De fet, hauria pogut esperar a fer-la dilluns, però així ja estarà fet, i podré aprofitar el dilluns per fer alguna cosa que sí que necessiti concentració.

I què faig? Doncs a mitja tarda agafo els trastets i me'n vaig a davant de la tele. Començo a mirar què fan fins que...

Oh! D'aquí a mitja hora fan "Els tres mosqueters". Oh!

I em quedo davant de la tele.

Quants cops he vist aquesta pel.lícula?

Quan mires una pel.lícula i saps exactament quan hi haurà alguna cosa que et farà gràcia, i abans que la diguin la pots dir tu amb les mateixes paraules, és que definitivament, has vist aquella pel.lícula més vegades de les que seria sa.

Però, si ja l'has vist més vegades de les que seria sa, ja te la saps de memòria, i pots avançar-te a tots els diàlegs... quina importància té veure-la un cop més? I més si has de fer una cosa molt avorrida que no necessita gaire concentració. Els tres mosqueters? Doncs els tres mosqueters!

I és que l'he de tornar a veure algun altre cop, perquè encara no he decidit quin dels tres és el meu preferit :-) Res no seria el mateix sense un dels tres. No, no, tots són molt necessaris.

Llàstima que la feien per Cuatro i cada dos per tres posaven l'anunci de "Podemos".

És clar que tant d'anunci m'ha fet mirar la pel.lícula des d'una altra perspectiva... Qui no recorda l'escena, cap al final, on hi ha tota la guàrdia d'en Richelieu vestida de vermell, i es posen a lluitar amb tots els mosqueters, vestits de blau? Recordo: Vermell -> dolents. Blau -> bons. I qui guanya?

És clar, és clar. Ja sé què va fallar! Que els pobres italians van haver de jugar de blanc en comptes de jugar de blau!!!

D'acord, deixo el futbol.

Encara no he acabat la feina. Me'n falta una petita part. Però, mentre mirava la pel.lícula, pensava que hi ha tres pel.lícules d'aquest estil que m'encanten, que em sé de memòria, i que prefereixo no saber quants cops les he vist. I podria dir que aquestes tres són les meves tres pel.lícules preferides, perquè sempre estic a punt per veure-les. D'acord, no són les úniques. Però... però que sí, que segurament siguin les millors. Grans clàssics per passar una bona tarda :-)

I les tres guanyadores són... "Els tres mosqueters", per descomptat. I "Robin Hood", també per descomptat. I "La princesa promesa", faltaria més. No sabria dir quina de les tres m'agrada més.

I, mentre pensava això, tallen i sento el "Podemos". No, no, no volia dir això! Que mentre pensava això, em trobo en Kevin Costner a la pantalla, fent de Robin Hood. Oh! I penso que, és clar, la millor hora per anunciar una peli d'aquest estil és quan es fa una altra peli d'aquest estil. I quan la fan?

Aquest vespre.

Ah! Dues en un mateix dia? Buf... Això seria massa, per mi.

Massa?

Algú ha llegit el títol del post?

Ara ja només em faltaria que mentre miri Robin Hood es posin a anunciar La princesa promesa, que llavors ja seria la repera.

Ah! Pels puristes... Vaig llegir la novel.la de l'Alejandro Dumas quan anava a l'institut (i no per obligació, precisament). A més, la tinc controlada a caseta i sé exactament on està.

Mmmm... Vaig a mirar a quina hora fan Robin Hood, que ja no ho recordo :-)

11 comentaris:

Carquinyol ha dit...

aquestes pel·lícules també són la meva perdició!! Jo apuntaria també la del "Temible Burlón" (no sé el títol en català) i la de "Ivanhoe"

Laia ha dit...

ostres, la princesa promesa me la van posar tres anys seguits a l'escola de primària... I també diria que me la sé! :D

Anònim ha dit...

Jo també tinc un parell o tres de pelis que les he vist més del que es recomana... Però no són pelis d'aventures, són pelis... romàntiques! Com la cançó... (Ara, no diré quines són aquestes pelis, no vull que els teus comentaristes em mirin malament...!)

Anònim ha dit...

Princesa prometida sempre! Westley! Como desees! Sísísí! Soy Iñigo Montoya, tu mataste a mi padre, prepárate a morir!

Uf, no me'n cansaria mai, d'aquesta. Hasta em vaig comprar la BSO del Knopfler...

:)

Llum ha dit...

Sí, Carquinyol, és que és impossible no quedar-se a mirar-les!!!

Ai, Laia, un gran clàssic!!!

Esther, a cadascú li agrada el que li agrada.

Jeje! Perdi, la princesa prometida ahir no, ja hagués sigut massa! :-)

Jo Mateixa ha dit...

Jajajaja, jo també vaig veure els Tres mosqueters, mentre seia a la catifa de casa i jugava amb la Patufa em miraba com en Chris O'Donell es feia un home, aixxxxx, quines pelis eh :-P

Jo em se els diàlegs i les musiques de Grease i Dirty Dancing i nomes els diàlegs de El Club dels poetes morts i els Ponts de Madison.

Som unes malaltes nineta :-P

Petonasos!!!!!!

Llum ha dit...

:-D

Jaja! D'en Chris O'Donnell no en parlava, al post. Però, és clar, sense ell la peli tampoc seria el que és. Tot i que són molt millors els altres tres...

Si avui la tornessin a fer, la tornaria a mirar :-P

Anònim ha dit...

Bé, ja van dues vegades que això se'm penja. Em sembla que aquest comentari en el fons no vol sortir, o sigui que aquesta vegada et quedes sense :-)

Llum ha dit...

Ah! Però, d'una manera o una altra, al final he tingut comentari :-D

Sergi ha dit...

Doncs no podria dir que aquestes siguin de les meves pel·lis preferides, tot i que la cançó dels tres mosqueters m'agrada molt. Jo de pel·lis d'aventures em quedo amb Hook, on en Dustin Hoffman fa de capità garfi, i ho clava.

Per cert, no voldria desmerèixer les teves dots de bruixa, però ni Itàlia ni Alemanya (i això si que em sap greu), al final Espanya ens ha tocat la pera a tots.

Llum ha dit...

Mmm... Jo només vaig dir que guanyaria Itàlia, i em vaig equivocar. Després només vaig dir que volia que guanyés Alemanya, no que guanyaria Espanya. I a mi sí que em sap greu :-(