dilluns, 7 de gener del 2008

Entre tu i jo

Sé que t'acabaré dominant. Ho sé. I vull dominar-te. Perquè passarem moltes hores junts. Moltíssimes. Tantes, que no sé quantes ni res.

Sé que tu m'escoltes. Pobre, no et queda més remei. Saps? Avui he intentat parlar tres vegades, en un grup gran de gent. Les tres vegades m'he adonat que, o parlo massa baix, o el que dic jo no interessa per res, perquè he vist que ningú escoltava, he parat a mitja frase, i ningú ha fet ni un sol gest. Com si no hagués fet res. Em sol passar sovint. Llavors em diuen que per què no parlo més. I no sé si realment és que parlo poc o que... o que quan parlo igualment tampoc m'escolten.

Però tu m'has d'escoltar per força. Estem tu i jo. Tots dos sols. I no hi ha ningú més. Tu i jo. I tu només parles coses rares, només em dius números que no entenc (o sí, però faig veure que no). Així que he de portar les coses al meu terreny. I jo parlo. Jo parlo, i tu escoltes.

Veus? Ja t'he començat a dominar.

Crec que, a part de dominar-te, ets una bona influència. Avui, estant amb tu, he après una cosa. Una cosa molt important. He descobert que tinc un buit a dintre. No, això no ho he descobert, això ja ho sabia. He descobert que depèn de quines coses em fan més mal a mi que a ningú. He descobert que voler pagar a algú amb la mateixa moneda amb la que m'ha pagat només em fa mal a mi. No sé si a aquest algú li fa una mica de mal, però a mi sí que me'n fa. Perquè em sento dolenta. I jo no vull ser dolenta. No ho puc ser. Què carai, jo no sóc així. Potser m'enganyo, i sí que sóc dolenta, però vull pensar que no ho sóc.

Saps? M'has d'escoltar. Dissabte a la tarda serà diumenge. Estic nerviosa, d'acord. Serà un diumenge reduit. Molt reduit. Però serà l'últim diumenge. Com a mínim en molt de temps. Les coses bones s'han d'acabar un dia o un altre. I l'espero, perquè feia molt de temps que no hi havia un diumenge. Bé, no tant, només quatre o cinc setmanes, però se m'han fet molt llargues. Però, d'altra banda, sé que després d'aquest diumenge ja no n'hi haurà cap més. I em venen un parell o tres de records al cap i somric. Em ve un record d'un somriure meu, que no podia parar, per una gràcia. El record d'una conversa i una adolescent mirant sense entendre res, volent fugir d'allà. Un moment meu d'estar a la lluna. I una ficada de pota meva. Però... però això serà diumenge.

T'he de dominar. T'he de dominar. Encara no estic?

Ens vam conéixer a mitjans de desembre. I vaig haver de deixar-te al cap de cinc minuts, perquè vaig tenir dolor.

Avui estava disposada a arribar fins un determinat lloc. M'he dit a mi que només pararia per una de les dues situacions: o aconseguia fer el que m'havia proposat, o tenia dolor. M'ha costat 23 minuts acabar. M'ha costat 23 llargs minuts fer el que m'havia proposat.

Però, saps què? He aconseguit acabar, que és del que es tractava. He acabat perquè he fet el que m'havia proposat, no perquè tingués dolor. 23 minuts. 23 minuts són molts, però descomptant aquell dia, avui ha sigut el primer cop que ens hem vist les cares. 23 minuts.

Entre tu i jo, et vull dominar.

Entre tu i jo, com em dic Llum que et dominaré.

Entre tu i jo, el proper cop faré la mateixa distància que he fet avui, i una meitat més. Sense forçar. Al meu ritme. Poc a poquet. Però intentant anar més ràpid.

Entre tu i jo, el proper cop intentaré fer una vegada i mitja el que he fet avui en 30 minuts.

Entre tu i jo, d'aquí a un temps, et dominaré. I faré la distància que he fet avui en un quart d'hora. O potser menys.

Entre tu i jo, ens acabarem convertint en amics. Segur.

Però, entre tu i jo, t'acabaré dominant!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Entre tu i jo, això espanta una mica, aquestes ganes de dominar... les amistats no s'han de dominar, em sembla. Espero que sigui un objecte!

Anònim ha dit...

Ostres, després de veure aquest comentari, ja veig que m'explico fatal. No volia parlar en concret. Jo no vull dominar a les persones. A ningú. I no seria amiga de ningú que es deixés dominar per mi. Com et pots pensar que parlo d'una persona? Buf... m'ho hauré de fer mirar.

Anònim ha dit...

Jo a primer cop d'ull pensava que parlaves del Rubik Revolution, però ara al final he dubtat, perquè això de la distància... No ho sé, com que tampoc no sé com va el tema, doncs potser si que l'he encertat. En tot cas, si em permets la intromissió, jo no he pensat en cap moment que parlis d'una persona.

Anònim ha dit...

Hola llum!
Torno a passar per aquí i entre tu i jo, m'agrada com escrius, m'agrada que escriguis així i m'agrada que tinguis tantes ganes de superar les diferències que tens amb aquest "quelcom". No crec que sigui una persona, la cosa va cap a un altre lloc, crec jo... Endavant, ànims i superaràs tot el que et proposis. Torna quan vulguis al meu espai, si vols, en silenci, però jo et convido a dir la teva i a dir-me clar quan no m'entens! Una abraçada, guapa

Anònim ha dit...

Mira, em ficaré amb un tema que només toques tangencialment (potser, no hauria). A mi, també, em passa que, de vegades, no m'escolten. Dic alguna cosa i un altre que no m'ha sentit, també, la diu i els altres responen a la segona persona, enlloc de mi. Saps què penso? Que nosaltres mateixes no donem importància al que diem i, per tant, no ens senten.
I això, sigui el que sigui, segur que ho dominaràs.

Anònim ha dit...

Doncs entre tu i jo.. saps (i sé) que ho dominaràs! Si hem començat l'any amb una llum guerrera i encegadora, què no pots aconseguir??

Anònim ha dit...

coi ... em feu por !!! ... apa, bon dia !!! ... salut

Anònim ha dit...

HO he tonat a llegir, i sí, ja es veu que és un objecte...

Anònim ha dit...

mmmm...no estic molt lúcida però em fa l'efecte que té alguna cosa a veure amb el peu si ho vas haver de deixar per dolor. Però el que apunta el XeXu del Rubik té més sentit...
Aiii no entenc res!!
Sigui el que sigui amb una voluntat així segur que ho dominaràs.

Anònim ha dit...

D'acord, ho dic. Aquesta "cosa" és una bici el.líptica (o com es digui). Com que no puc utilitzar la cinta (ho vaig provar, i al cap de 3 minuts el peu va començar a queixar-se i vaig parar de cop), he canviat de màquina. Però no l'havia utilitzat mai. I, per ser sincera, avui em fan un mal els braços que ni us explico...

No, XeXu, no era el cub de Rubik. Però el cub també el dominaré, i tant que sí!!!

Gràcies, Shadow! I tant que em passaré per casa teva!

Tirai, doncs potser tens raó. Potser ja diem les coses sense massa convicció, i per això la gent no ens fa cas. Serà qüestió de posar-hi convicció...

Gràcies, Laia! Doncs a veure si puc, sí. Demà, segon assalt!!!

Home, mossèn, por?

Sí, Clara, un objecte.

Sí, Terra, tu ets la que s'hi ha acostat més. Sí, té a veure amb el peu. I sí, hi he hagut d'anar per força, perquè no puc anar a la cinta. Però en fi, tot sigui a fi de bé!