dijous, 3 de gener de 2008

M'agrada el meu blog

Sí, ja ho sé, la campanya de m'agrada el meu blog es va acabar fa molt de temps, i jo ja hi vaig participar. Però avui l'he volgut recuperar. Perquè ho necessito. Perquè ja fa dies que ho necessito. I perquè coi, m'agrada el meu blog.

M'agrada haver creat aquest món meu. Un món groc, taronja i vermell. M'agrada que estigui tan ple de color, perquè jo sóc aquest color. Jo sóc com aquest blog, amb aquests colors, i no trobo cap manera més directa de dir com sóc jo. Groc, per damunt de tot. Després, taronja. I després, vermell.

M'agrada tenir un bloc que està lluny de ser famós. Quan més m'ha agradat el blog, ha sigut quan hi ha hagut menys gent. Que sí, que la gent és ben rebuda, però m'alegro de no superar gairebé mai els 10 comentaris. I això que hi ha els meus, i acostumo a contestar a tothom que em deixa un comentari.

M'alegro de ser un blog petit, tot i no ser-ho en quantitat de missatges. M'agrada escriure el que se'm passa pel cap. Sabent que, de qualsevol manera, no m'importa massa que algú passi de llegir-ho. Aquest blog meu és un blog solidari, però és un blog solidari amb mi mateixa. Amb mi i prou. I algun cop m'ha sabut greu la sobredosi de posts. Però ara, no. Jo vaig començar a escriure perquè volia expressar-me. I jo m'expresso. I a vegades tinc massa posts en un dia. I això no és bo. No és bo, perquè si escric massa significa que no estic bé. I si no estic bé i em va bé escriure, no tinc perquè anar demanant perdó. Si algú té temps i ganes, que ho llegeixi. I sinó, doncs que no ho llegeixi.

M'agrada tenir una lluna a l'esquerra que em diu com està. Em recorda si la veuré de nit.

I m'agrada tenir el porquet groc. Pot semblar una tonteria, sí. Però per mi, aquest porquet groc significa molt més que el color groc, taronja i vermell del blog. Significa la meva dolçor i el meu somriure. I significa la promesa de que existeix una Llum millor. Una Llum feliç i riallera. No per ella, sinó pel seu voltant. Poques coses diuen tan de mi com aquest porquet groc.

I, últimament, m'agrada el post recomanat. Perquè jo parlo molt. Perquè el meu blog és petit. Perquè jo segueixo un nombre petit de blogs. Però hi ha posts que em toquen. De moment, amb el poc temps de vida que té aquesta "secció", hi ha hagut un post que em va fer riure moltíssim, un post que em va fer reflexionar moltíssim i un post que em va entendrir moltíssim. Sí, aquest espai només està dedicat als "moltíssims". A aquells posts que em fan sentir alguna cosa, com si em toqués amb una lupa.

I m'agrada el meu blog. Perquè sóc jo. Perquè parlo, ric, m'enfado, crido... tot el que faig, ho faig jo.

I perquè, no ho negaré, avui he plorat. Les llàgrimes em queien galta avall sense que hi pogués fer res, sense mirar cap pel.lícula. I, mentre no podia aguantar les llàgrimes, ha sonat el mòbil. No el volia agafar. Però he vist qui trucava. He estat cinc minuts parlant. I m'he notat la veu entretallada. Estic segura que qui m'ha trucat ha notat la veu entretallada. Però no ha dit res. I jo que li agraeixo. Perquè a vegades s'agraeix poder parlar sense que ningú et digui res, sense que ningú pregunti, sense haver de donar explicacions.

I, no sé per què, sé que ha passat el mal temps. Sé que deixaré d'escriure més d'un post diari, a partir d'avui. Ho sé. Aquest post només serveix per fer baixar l'anterior.

Però, tot i així, ho vull dir ben fort: m'agrada el meu blog!

11 comentaris:

XeXu ha dit...

A mi també m'agrada el teu blog. Malgrat tingui encara molts posts per llegir. Malgrat de vegades no t'entenc. Malgrat que diguis que tens un blog petit i que vols només els teus. Perquè intento llegir tot el que escrius. Perquè et vull entendre. Perquè per mi el teu blog és un dels grans.

perdedor ha dit...

M'agrada el teu bloq, Llum.

M'agrada tot el que ha fet la Lluna, m'agrada molt. M'agradava perquè sabia d'on venies, i hi trobava un sentit a tot plegat, a tot. Trobava que tenien sentit els posts que reien i trobava que tenien sentit els posts que ploraven. Tot tenia sentit per sí mateix, però en tenia més encara per d'on venia.

M'agrada per com et tractes, perquè ets de veritat. Una de les coses més de veritat que et pots trobar per aquí. M'agrada també per com ens tractes a tots. I m'agrada, i això m'agrada molt, per com em tractes a mi.

Com m'agradava la Llum, que deia aquelles coses que mil vegades volies dir i no trobaves la manera. Tu ho deies per a tu, i ens servia als altres, també.

M'agraden tant que quan m'agafa una pàjara de no llegir bloqs sempre ets una de les tres o quatre excepcions.

Vale, ja callo. M'agraden els teus bloqs. Però no molen ells, moles tu.

Juro que no t'estic tirant els trastos.

Anonymous ha dit...

A mi també m'agradaaaaa :D Molt, molt! I el porquet groc no és una tonteria... Si sabessis la de temps que fa que busco un dofinet virtual per aquests mons d'internet... però no hi ha manera!!

No sé si encara tens la mateixa adreça de correu o no.. però li he fet una foto a la meva espelma i l'he enviada a l'adreça teva que tenia.

Laia ha dit...

Bé, l'anònim sóc jo :P

Boira ha dit...

Doncs a mi també m'agrada el teu blog, i la gràcia està en que ets tu mateixa, i escrius el que et surt. Segueix així!

Dan ha dit...

Uix! Tens una pila d'admiradors del blog. Jo també!!!

Llum ha dit...

Gràcies, XeXu. Però si m'has d'entendre a partir del blog, em sembla que la portes clara...

Gràcies, perdi, de veritat. Coi, és que amb escrits així em fas plorar i tot... Això sí, el que et dic és que sí sóc de veritat. Puc amagar les coses, però les que dic, les dic de veritat. I no tinc paraules per contestar el teu comentari. I jo tampoc et tiro els trastos, eh!

No, Laia, el porquet groc no és cap tonteria. Un dofí virtual? No n'hi ha cap? No em puc creure que facin porquets i no facin dofins! Si els dofins tenen molta més acceptació que els porquets! Haurem de fer una reclamació!!!

Gràcies, Boira.

Jaja, Dan! Ja ho sé, que tu també tens una pila d'admiradors del blog! :-P

Tirai ha dit...

Què t'he de dir, noia?
A mi, m'encanta el teu bloc. No podria pas passar sense la meva ració diària de "Quan el sol espon..." i de lluna i de llum.
M'agrada el teu bloc per cada vegada que llegeixo una cosa teva i penso que m'agradaria haver-la dit jo i per cada vegada que m'adono de les nostres similituds i per totes les vegades que m'adono de les nostres diferències. M'agrada perquè tu no ho saps, però d'alguna manera, el teu bloc m'ajuda a ser millor persona.

Llum ha dit...

Gràcies pel que dius, Tirai. Ja saps que jo tampoc podria passar sense la meva ració diària de Tirai. A veure quan tornes!!!

M'agrada que et pensis que et faig ser millor persona. Jo no crec que t'ajudi a ser millor persona, però avui m'han dit coses lletges, i això m'ajuda, i molt!

mossèn ha dit...

doncs si t'agrada ... ben fet !!! ... a mi em passa el mateix amb la meva panxolina !!! ... salut

Llum ha dit...

Jaja, mossèn, m'has fet riure!

Tot i que espero que la panxolina no sigui ni groga, ni taronja, ni vermella :-)