dimarts, 22 de gener de 2008

El dòmino i la vida

Com deia en un comentari, l'altre dia vaig llegir no sé on que la vida no consistia en tenir sempre les millors cartes. La vida consisteix en acceptar les cartes que tens, i saber jugar-les de la millor manera.

Deixo estar les cartes i agafo el dòmino.

M'agrada jugar al dòmino. I, excepte quan també hi juga el meu pare, que llavors depèn de qui tingui més bones fitxes, acostumo a guanyar. Per què?

Perquè en el dòmino hi intervé la sort, sí. Però també hi intervè el saber. Qui no ha vist mai avis comptant les fitxes i fent callar a la gent perquè sinó no es concentren? Jo faig això. No, no faig callar a la gent, però em faig la tonta, mentre vaig observant a la gent. Tinc una familiar que sempre em diu bruixa quan li dic que poso aquella fitxa perquè no en té i així la faig passar. I, efectivament, no en té. Quan ho dic amb veu alta, és que estic completament segura que no en té, i com que sempre ho encerto, em diu bruixa.

He vist a gent mirant a veure si és que des d'on sóc veig les fitxes (i qui diu jo, diu el meu pare). He vist gent intentant-nos enganyar als dos. Pobrets!!!

La vida, com el dòmino, és complicada. La sort hi intervé. Però no només la sort. Hi intervenen un munt de coses més. Pots tenir molt males fitxes, jugar-les bé i acabar si no guanyant, que no t'agafin gaires punts. O pots tenir un gran joc i no agafar prou punts als altres, o fins i tot no guanyant. Sí, les fitxes que et toquen hi intervenen, però hi intervé molt el saber com jugar. Observar i jugar en conseqüència. Comptar.

Últimament les meves fitxes no són massa bones. En cap dels sentits. Tinc unes quantes coses que em volten. Diguem que he començat la partida amb, no sé, cinc dobles? Això és molt mala sort...

Però encara em queden dues fitxes. Només dues, però fitxes bones, depèn de com es miri.

He de fer com amb el dòmino. Jugar. Observar. I intentar-ho fer el millor possible.

Encara que les fitxes siguin una merda.

8 comentaris:

Tirai ha dit...

Apa, noia. Espero que la partida, al final, vagi bé!

Llum ha dit...

Jo també, Tirai, jo també!

XeXu ha dit...

A veure si les saps jugar bé. No m'estranya que sàpigues jugar bé al domino, ja he vist altra gent que compta les fitxes. Jo no en sóc capaç Potser és perquè aquest joc tampoc no m'agrada tant.

Clara ha dit...

Ja sé que és difícil per tu, però no tot és guanyar a la vida. De vegades l'únic que cal és passar-s'ho bé fent la partida, i per això no cal ni tenir bones fitxes ni saber-les jugar bé, simplement deixar-se dur per la corrent i participar...

Clara ha dit...

I de vegades l'important ni tan sols es guanyar, sino tenir algú amb qui jugar...

Clara ha dit...

I de vegades l'important ni tan sols es guanyar, sino tenir algú amb qui jugar...

Laia ha dit...

Aiii quina ràbia quan em fan això del dòminoooo!! Que sempre em diuen "bé, no en tens oi?" I ja em veus allà capficada perquè no en tinc ni idea de com s'ho fan...

Llum ha dit...

XeXu, això del dòmino només era per posar un exemple. En realitat no parlava del dòmino. O sí?

Clara, jo sé perdre. A la vida, malauradament, la major part de les vegades perdo. O gairebé sempre, diria. I, per mi, tenir algú amb qui jugar ja seria guanyar una partida d'aquest dòmino que no és cap dòmino. O sí?

Jajaja! Laia, així tu també em diries bruixa a mi :-P