diumenge, 13 de gener de 2008

Fum, fum, fum!

El fum del tabac em molesta. Podríem dir que em molesta moltíssim. Podríem dir que no se li posa bé ni al meu coll, ni als meus ulls. Els ulls em ploren. I se'm fa una bola al coll, de forma que no puc deixar de tossir. És per això que intento evitar els locals on hi hagi gent fumant. Al carrer no em molesta, el fum se'n va amb l'aire, però els locals...

L'últim cop que vam anar amb ma mare a la ciutat, ella es va parar davant d'un bar i em va dir d'entrar-hi, que havia d'anar al lavabo. Jo vaig veure que era de fumadors, i la vaig portar a un altre bar proper, però sense fum.

Tinc bastants familiars que fumen, i a la que fumen en una habitació més d'un, jo agafo els trastets i marxo. Al principi vaig tenir unes quantes discusions, però ara ja s'hi han acostumat.

I, sobretot, em vaig dir que jo no entraria en bars de fumadors. Perquè no. Perquè hi ha altres bars, i ja són ganes de passar-ho malament podent anar a un bar de no fumadors...

Recordo quan encara es podia fumar als vagons de tren. Bé, no a tots. Hi havia el vagó de no fumadors, sempre ple fins a dalt de tot, i el de fumadors, amb poca gent, però que només d'obrir la porta et trobaves amb una boira blanca que no et deixava veure quins llocs estaven lliures.

Recordo un dels primers cops que vaig anar en tren, quan anar en tren no era una cosa que fes habitualment. Anàvem quatre persones. Vam estar-nos tot el dia a la gran ciutat. Estàvem cansadíssims. Ens havíem saltat tot un dia de classes, però eren justificades. L'endemà, quan arribéssim, tots ens preguntarien com ens havia anat. Havíem de ser-hi a primera hora de la tarda, però vam marxar a mig matí i després vam aprofitar la tarda per donar una volta per la gran ciutat. Curiosament jo, que era la única noia, era la única que no volia mirar botigues...

A l'hora de tornar estàvem cansadíssims. Bé, jo estava cansadíssima. Vam pujar al tren i... al vagó de no fumadors no hi havia lloc. Un de nosaltres havia entrat en un altre vagó. Un vagó de fumadors. Però era d'aquells trens que no estaven comunicats, i no podíem anar on era ell. Quan portàvem poc temps al tren, va passar el revisor i ens va dir que al vagó de fumadors hi havia lloc per seure. Així que jo vaig decidir anar al vagó de fumadors, i un dels dos em va intentar convèncer de que no ho fes...

- Me'n vaig al vagó de fumadors a seure.
- Al vagó de fumadors? No has vist la fumera que hi ha?
- Sí, però estic cansada. Jo vull seure.
- Doncs hi hauràs d'anar sola, perquè jo no penso entrar en aquell vagó!
- D'acord, sé anar a l'altre vagó tota soleta i trobar un seient tota soleta, eh!
- Apa, doncs vés a contaminar-te els pulmons. En aquell vagó no m'hi veuràs en la vida.

No sé si la conversa va anar ben bé així. El to era més o menys aquest, i l'altre noi ens mirava com si mirés un partit de tenis, sense atrevir-se a dir res. Al cap i a la fi, què feien aquells dos éssers tan pacífics discutint perquè un volia seure i l'altre no volia fum?

El meu record és el d'aquesta persona, una estona més tard, entrant al vagó de fumadors. No recordo si va venir a Sant Celoni per dir-me que ja hi havia lloc al vagó de no fumadors, per si hi volia anar, o si va venir quan estàvem a punt d'arribar a la ciutat, perquè era fosc i no se'm passés la parada. Sé que dintre del meu cap vaig estar a punt de fer algun comentari de l'estil d'on han quedat els principis de "no m'hi veuràs en la vida". Però també sé que no ho vaig fer, perquè sabia que fer aquell pas no era una cosa que hagués fet perquè sí. I no recordo quin dels dos gestos era, però era un gest amable.

I, de cop, torna a ser ahir a la tarda-vespre. Estic en un bar. Un bar de fumadors. Els ulls em ploren. No faig més que tossir. Veig com algú fuma gairebé ininterrumpudament. I em pregunto: què coi hi faig, jo, aquí?

9 comentaris:

XeXu ha dit...

El pitjor per mi són els bars de nit. En tots es pot fumar (a més, no sé a la teva ciutat, però tinc impressió que a la gran ciutat és difícil trobar-ne un que sigui només per no fumadors). Entres, prens una cerveseta, xerres, estàs allà tranquil·let, però progressivament l'aire es va carregant, i comences a notar la irritació creixent. Acabes sortint i respires una mica, però quan et treus la roba que portes i veus que fa una pudor a tabac insuportable... et posaries tot tu a la rentadora. Quin fàstic, de veritat, ahir mateix em va passar.

Llum ha dit...

Mmmmm... Havia promès que no donaria detalls, però... Qui t'ha dit que no era un bar de nit? I qui t'ha dit que era a la meva ciutat? De fet, ni tan sols era a la meva província...

Llum ha dit...

Ah, i per cert, que em preguntés què coi hi faig no vol dir que no hi volgués ser. Tot el contrari. Era una mica una reflexió sobre les contradiccions personals, en aquest cas les meves...

Laia ha dit...

Uff jo no el suporto ni al carrer. Avui mateix un home no parava de fumar al meu costat i jo no podia moure'm en aquell moment... Jo sempre començo a ventar-me la cara per apartar el fum i llavors l'altre se n'adona i sovint aparten el cigarret. Sovint...

Jo conec un bar molt maco però que és per a fumadors. La primera vegada que hi vaig anar estava buit... genial! però la segona ja no, i com diu el xexu sobretot m'emprenya després fer una pudor insuportable, que la roba va de pet a la rentadora!

Veus? I a les granges on vaig de vegades a berenar no es fuma, no sé si perquè hi ha un cartell que ho prohibeix o què... No ho he mirat mai!

iruNa ha dit...

.... em sembla que no tinc massa res a dir... entre tots m'esteu fent sentir força malament.... i és que teniu tota la raó del món. No penso defensar als fumadors (tot i ser-ne una) perquè crec que no és una opció massa saludable que diguéssim. El que sí que vull deixar clar és que a mi no m'agrada fumar al costat de gent que sé que no l'hi agrada el fum del tabac, és una simple qüestió de respecte. Ara, això sí... no em direu que cada vegada no estem més marginats els fumadors!! me catxis, que semblem la púrria de la societat! realment la pressió psicològica que tenim és potent eh!?

Tirai ha dit...

Sóc una no fumadora rara. Si hi ha molt de fum de tabac a l'ambient em molesta, però sinó és gaire no em fa res. I la pudor de tabac a la roba no em molesta especialment, gairebé diria que m'agrada.
No sé, tots som contradiccions amb potes. La majoria de no fumadors acabem en un bar per fumadors si anem amb una persona que ho és.

Llum ha dit...

Jo al carrer no tinc problemes, Laia, a no ser que em tirin el fum a la cara. I sí, normalment quan comences a tossir la gent es comporta. Normalment... I sí, la roba va anar directa a la rentadora.

iruNa, no tinc res en contra dels fumadors... excepte si fumen en un local petit i tancat. He de reconèixer que, en aquest cas, certa persona fumadora es va comportar molt bé, sortint a fora cada cop que volia fumar. Fins que va veure que tothom fumava dintre, va sentir que estava fent el pringat (a part de la fred que feia) i va acabar fumant a dintre. Però el fum era d'un munt de gent i... buf, encara tusso! I sí, esteu marginats, no podeu fumar en depèn de quins llocs, i a vegades fa pena depèn de quina gent que ha de baixar no sé quants pisos per haver d'anar a fumar al carrer, i després tornar a pujar. Però, és clar, amb la tos que tinc jo avui no em feu cap pena!!!

Buf, Tirai, a mi la pudor del tabac a la roba és una de les coses que més em molesten :-( Però sí, tu has agafat el sentit del post. El tabac no hi tenia (gaire) res a veure. Com pot ser que siguem tots tan contradictoris?

Jo Mateixa ha dit...

Quant fumava no era conscien de l'olor, de la mala olor que fa la roba, ni els cabells, ni les mans.

No odio als fumadors, encara que jo ja no ho sigui, però reconec que quant algu ha fumat el pillo de seguida, doncs la olor em molesta moltissim.

Que cony hi feies nena???? :-P

Llum ha dit...

Jo tampoc odio els fumadors, eh! Però és que no puc amb el fum.

Jo, què feia? Res!!!