dimecres, 2 de gener de 2008

I en Jack, què?

En aquests moments, a sobre de la taula hi ha 3 llibres. Tots del mateix autor.

Si he de ser sincera, no recordo res dels Pilars de la Terra. Res de res. Només que contruien una catedral. I que hi havia un dels protagonistes que era pèl-roig. Ah! I que me'l vaig llegir l'any 2001, quan anava cada dia fins a la gran ciutat en tren. Me'l van regalar per Reis, i vaig pensar que quin totxo de llibre, que encara que era edició de butxaca, ja els valia regalar-me un llibre així... Que jo l'havia de carregar cada dia!

No el vaig carregar gaires dies. El vaig començar un dilluns. A les 6 del matí, quan vaig agafar el tren. Em pensava que em serviria per dormir. Aquella setmana vaig dormir poc, al tren. I el dilluns següent ja portava un altre llibre.

Malgrat que si em posen un llibre qualsevol sóc capaç de llegir-me'l sense massa problemes, llegeixo perquè m'agrada. I llegeixo bàsicament tres temes. El primer de tots, ciència ficció. No podria ser de cap altra manera. El segon gran grup són els llibres fantàstics. Sí, està una mica barrejat amb la ciència ficció, depèn en quins casos. Elfs, criatures màgiques, móns impossibles, móns màgics, dracs, éssers mitològics. Tot el que es surti una mica del que es podria considerar un món que pot ser real. Que coi, per històries reals ja hi ha la vida, ja que ens inventem una història, que sigui del tot irreal, o fantàstica. I, finalment, queda el tercer grup de llibres, el que jo anomeno històries medievals. Llegendes artúriques (d'acord, aquí hi ha màgia), vida medieval, i totes aquestes coses que passaven a l'edat mitjana, amb màgia o sense.

Els pilars de la terra recordo que em va encantar. Suposo que tenia aquesta part d'època medieval que a mi tan m'agrada.

Així que quan vaig sentir que anunciaven una segona part, vaig dir que podria estar bé. Però, però... però coi, no em vaig mirar de què anava!

Jo m'imaginava que la història continuaria, encara que no tinc ni idea de què anava la història. Però suposo que 200 anys no serviran per perdre el caràcter medieval, i per seguir transportant-nos a aquella època.

Avui ma mare ha comprat dos exemplars del llibre. Pobre dona, el que ha hagut de carregar! Una en català, per mi, i una en castellà, per regalar a un familiar. A sobre la taula, a més, hi ha els Pilars de la Terra, que el meu pare diu que no ha llegit, i que li he baixat de l'estanteria per si el vol llegir.

Només una curiositat: l'exemplar català i el castellà costen el mateix, però... el català és més gros (en les tres dimensions), i per descomptat, pesa molt més. Molt més que el castellà, que ja és dir. Ara m'he quedat amb les ganes de saber el perquè. Però ja se sap, els regals, i quan estan precintats...

I ara, a llegir-lo. Bé, ara no. Primer he d'acabar un llibre de ciència ficció que tinc a mitges. Després, un llibre fantàstic que he de tornar a la biblioteca d'aquí a 10 dies. I després... després ja veurem. Perquè, com deia la Boira, amb el pes que té, no el penso arrossegar enlloc. Així que l'hauré de llegir en paral.lel amb algun altre llibre.

Apa, ja sóc carn de best-seller, i això que no acostumen a agradar-me aquests llibres que agraden a tanta gent... Això sí, com m'agradi tant com El codi da Vinci, el puc deixar tan per terra com vaig deixar el codi da Vinci. I, si m'ho proposo, més i tot! I més ara, que estic guerrera!

4 comentaris:

Boira ha dit...

De debò pesa més en català que en castellà?? jaja, que curiós! Jo el tinc en català i la veritat es que pesa molt, de moment no puc opinar massa, m'he llegit 30 pàgines, però faré com tu, llegir-me dos a la vegada, ja ho fet bastants cops.

Terra ha dit...

A mi em caurà per Reis en català! M'hagués agradat que continués amb els personatges però què hi farem, aquests són els seus descendents.
A veure què tal...el llistó és molt alt.
El que no m'agrada és llegir 2 a la vegada.
No fotis que t'agrada el tema fantàstic amb dracs i tot això! A mi també!! :)

Que vagi bé Llum! (ho he dit bé!)

aina ha dit...

jo encara no m'he llegit els pilars de la terra, i mira que deu fer anys que me'l recomanen per tot arreu... però mira, fa mandra, suposo... i ara amb aquest segon no sé pas si m'animen o m'enfonsen ;) esperaré la teva crítica, i ja decidirem alguna cosa.

per cert, encantada de retrobar-te, Llum, un plaer. M'has fet recordar que, abans de ser llum, ja et coneixia... i ja il·luminaves

Llum ha dit...

Boira, en català fa un parell de dits més d'alt, un dit més d'ample i el llom fa uns 3 dits més. I tant, que pesa més!

Terra, a mi també em caurà per Reis... :-) No sabia que eren els seus descendents. En fi, a veure si m'agrada...

Ai, aina, és que tu i jo som molt velles en el tema de la blogosfera! :-) I moltes gràcies per les teves paraules!