dimecres, 23 de gener de 2008

26 d'abril de 1991

Un divendres. Sí, això ho recordava, havia sigut un divendres. També recordava que havia sigut a la primavera. I que feia setè. Ai, ara els nens ja no fan setè!

Una dona em va dir la data. D'uns quaranta i tants anys. Alta, molt alta. Cabell fins a la cintura. Faldilla curta. Què carai! Fandilla curta. Jo sempre li n'he dit fandilla. Curta, molt curta. Botes altes. Cinquanta anells a les mans, tots amb pinta de ser bons.

Es va mirar el paper. 26 d'abril de 1991, em va dir. Em va fer gràcia saber-ne la data exacta.

L'endemà algú va venir i em va regalar Momo. I jo estava contentíssima. Sí, Momo. Vaig intentar començar-lo a llegir, però estava marejada, no em podia concentrar.

Tot i que va ser el primer llibre que vaig llegir després.

Aviat ja en farà... 17 anys!

3 comentaris:

zel ha dit...

Un llibre preciós, l'Ende és genial! Per si de cas en van fer la peli, que està molt bé, per ser una peli, re l'aconsello!!!! Petonets!

Laia ha dit...

Mmm... vuit mesos exactes! és el que se m'ha ocorregut en llegir el títol :P

Llum ha dit...

Sí, zel, a mi em va encantar, el llibre.

Jaja! Laia, et prometo que després d'escriure-ho he comptat mentalment si tu ja hi eres :-) Jo tenia... 12 anys i 8 mesos :-)