divendres, 18 de gener del 2008

Dos no, quatre

Crec que avui em mereixia moltíssim els llibres. I tant que sí! Me'ls mereixia. Per un munt de raons. Per tantes raons, que no sabria ni per on començar a explicar-les.

O sí, però estic tan cansada, però tant, que gairebé no tinc forces ni per moure els dits i escriure.

Perquè ara ja se m'ha passat el cabreig. O la sensació d'impotència. No sabria què dir. I sé que m'ho he de mirar. He de mirar què passa, he de mirar si l'error és prou gros com perquè ho engegui tot a rodar. Però avui no tinc forces ni per intentar mirar-ho per sobre. Entendre-ho em costarà un parell d'hores, mirar de solucionar-ho, espero que no més d'un parell de dies. Refer-ho tot, ja no vull ni pensar-ho.

I perquè el que no se m'ha passat és el mal de peu. Coi, jo ja pensava que ja estava. Que ja no em faria més mal. Però m'equivocava. He acabat arrastrant-me per la ciutat i m'he anat a trobar a no sé quanta gent coneguda (per què no puc anar per la ciutat sense trobar-me ningú conegut?)

Així que sí, me'ls mereixo. Quatre llibres. Això és lectura per... un parell de mesos?

Quins llibres?

El primer que he vist és un que vaig comentar en un blog amic que no havia llegit mai. L'he vist i... no he pogut evitar la temptació d'agafar-lo. I m'he adonat que sí, que fa temps que llegeixo coses molt llargues. El llibre té unes 200 pàgines i m'ha semblat taaaaan curt...

I, és clar, al cantó tenia un Arthur C. Clarke que encara no havia llegit. No he pogut resistir la temptació...

Arribat a aquest punt, m'havia gastat només 11 euros. I, com que en tenia 20 dels que em vaig trobar...

Després he vist un Asimov que tampoc he llegit (cosa imperdonable).

Finalment, quan ja volia marxar, he vist un llibre a la secció de novetats. Ja he tornat a caure en els best-sellers i sé que potser em decebrà. Però, què carai! És un llibre que vull llegir, i que a més té molt a veure amb la meva feina, i aquí ho deixo. Així que també l'he comprat.

Anava així, amb els quatre llibres a les mans, cap a la caixa. M'he creuat amb una dona gran que se m'ha mirat com si fos un bitxo raro. Sóc un bitxo raro?

No ho sé. No tinc forces ni per pensar. Ni per rellegir el que he escrit per veure si he dit alguna tonteria (o alguna tonteria més del que és normal). Així que...

Així que vaig a intentar acabar les 30 pàgines del llibre que he deixat a mig llegir al tren, i que hagués acabat, però he arribat a lloc i no era qüestió de passar-se d'estació. A veure si no em quedo adormida...

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres sí que donen de sí 20 euros!!!

Doncs sí que tens lectura per estona sí! Que aprofiti! Jo intentaré començar-ne un de Nadal quan acabi amb els ditxosos poemes obligatoris :S

Anònim ha dit...

Has comprat Fahrenheit 451! L'hauré de llegir també al final.
Per cert, el llibre de novetats (que no seria novetat però que li haurien pogut haver posat)no serà "Los Crímenes de Oxford"? (si l'és m'han arribat veus que no val res, ho sento)

Anònim ha dit...

llibres ??? ... quin tipus d'animal són ??? ... curiós ... salut

Anònim ha dit...

Com a mínim aquest tipus de llibres que llegeixes estan bé de preu. Dels que a mi m'agraden només n'hagués comprat un, amb 20 euros (a molt estirar dos)...

Anònim ha dit...

Laia, al final em vaig acabar gastant 27 euros... És que no tinc remei :-) Poemes obligatoris? Buf, quin pal!!!

Ostres, Tirai, quina punteria! Sí, els dos llibres que dius són els llibres curts que vaig comprar. Tots dos volten les 200 pàgines. Amb un parell de viatges a la gran ciutat, estan pulits :-) I sí, aquest d'Oxford també he sentit que no val res, però feia temps que l'havia de llegir. I, amb aquestes coses, prefereixo tenir una opinió pròpia. Vull dir que, al cap i a la fi, vaig acabar llegint El codi da Vinci, no? Doncs això, que sabré si m'agrada o no... I sí, ja sé que no és novetat, feia temps que buscava (sense buscar a fons) si el veia. El que fa el cine...

Mossèn, són uns animals molt dòcils i que fan molta companyia :-)

Clara, estan bé de preu perquè els compro en edició de butxaca. Jo vaig sempre directament als llibres de butxaca. El contingut és el mateix, i amb el mateix preu en puc comprar uns quants més. A més, jo no compro els llibres per fer maco, tant m'és l'enquadernació.

Anònim ha dit...

Sí Llum, poemes obligatoris i si no vaig massa errat de català i castellà (el de castellà és d'un sol autor...) (i el de català una antologia per sort).

Jo recordo haver-me'n gastat 27 per un de sol...

Anònim ha dit...

Sí, és clar, jo també me n'he gastat 27 per un de sol. I més i tot. Algun d'en Carl Sagan diria que va passar dels 60... Però estem parlant d'un altre tipus de llibres. Les noveles, si són de butxaca, per mi millor.

Ah! I jo també vaig passar l'època dels poemes obligatoris :-)

Anònim ha dit...

Em fas dententes, a mi m'encanta entrar en una llibreria i comprar tot el que em vingui de gust. I com que sóc un malalt de libres, me'ls compraria tots, però no tinc diners per fer-ho, ni temps per llegir els que ja tinc a caseta i a la cua. A més, amb aquells 20 euros de bonus, ja en faria jo de feina també, quatre llibres està bé, m'encanta, més d'un cop ho he fet, però de la meva butxaca, és clar.

Anònim ha dit...

Jo tampoc tinc temps per llegir el que hi ha a la pila, però igualment en compro i llavors no sé per quin començar, i em faig llistes de prioritats que després no segueixo...

I jo en compro un munt de llibres, sempre que m'hi passo. Per això m'he prohibit entrar-hi fins a l'abril! Espero no tornar a necessitar cap compra com la de l'altre dia.