dimecres, 2 de gener del 2008

Borde o dolça?

Vinc de ca la Laia, on parlava dels petits detalls i no he pogut resistir la temptació de fer un Ooooooooooooooohhhhhhhhhhhhhhh ben fet. El detall de la capseta de xocolata m'ha fet somriure, i m'ha fet pensar.

Fa dies que estic una mica borde. Sí, i què? Segurament ho hagi sigut tota la meva vida, de borde.

A mi mai ningú m'ha regalat una capseta de xocolata. Però no he pogut evitar pensar en algú que em regalava altres coses: em regalava problemes. Cada dia venia amb algun problema diferent. I què feia jo?

Sí, jo em dedicava a fer de persona esquerpa. Suposo que no, que no era borde. Només esquerpa. Com sempre.

Amb els anys he descobert que m'he tornat més borde. Però la gent em segueix dient que sóc bona persona. I jo que els vull portar la contrària. Em poso borde i acabo... Bé, millor no dic com acabo.

He entrat aquí. Estava decidida. Post borde. Em volia carregar algú. Em volia carregar alguna tradició. Em volia... em volia posar a escriure, però he vist el post de la Laia.

Ai, ja l'hem fotut.

I ara, què sóc? Ara sóc més dolça que la capsa de xocolata que li ha regalat l'amic a la Laia. I jo vull, eh! Jo vull ser borde. Vull carregar-me... què era el que em volia carregar?

Intento pensar en alguna cosa que em faci enfadar. Que em faci enfadar molt.

Però no puc. Ja no tinc xocolata al cap. No! Hi tinc problemes. Però problemes dels que em fan somriure.

- Mira què he trobat!
- Eh?
- A que no saps resoldre això?
- Va, deixa'm estar!
- Sí, mira, dibuixo això aquí, allò allà i... has de trobar quant val això!
- Coi, per què me l'expliques????????????
- :-)
- Ho saps, que ara no pararé fins trobar la solució, no?
- :-)
- I a sobre se'n fot. Va, deixa'm en pau, coi!

24 hores més tard:

- A que aquest no el saps resoldre?
- Para ja!
- Sí, mira, que és molt bo.
- Serà boníssim, però jo passo.
- Doncs mira, has de fer ...

Per què somric? Que jo vull ser borde, carai! M'agrada la Llum borde. Jo...

Jo estic fatal del cap. Mare meva!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jajajajajajajajajajaja, però fatal eh!!!!!! :-P

Apalis tu, un nou canvi de color de Bloc i de frase a la capçalera, ets un cas com un cabas, com es possible que ningu t'hagi regalat mai una capsa de xocolata????????

Aixxxxxx, això s'ha de solucionar, aquí tens, un regalet :-)

http://www.bombones.cl/imas/cajas/caja_1.jpg

Anònim ha dit...

Si és que els petits detalls amansen les feres! Ara no vull dir que siguis malèvola, eh! Potser un osset... que n'hi ha de peluix... o dels que rugeixen i es posen drets i imposen :D

I no vulguis ser borde dona! Que la llum sempre fa somriure, és vitalitat! Bé, excepte quan tens moolta son i t'aixequen la persiana i.... mataries a queixalades! hehehe

Anònim ha dit...

M'agrada que la Lluma de tant en tant, tingui un punt de mala llet. Però estic segura que no podries ser borde ni que volguessi, potser, de vegades, és clar, però borde, sempr, no.
De vegades, les emprenyades són com un combustible que ens fa tirar endavant i dir prou, per això, dic que m'agrada que, de tant, ent ant, tinguis un punt de mala llet, però ja està.

Anònim ha dit...

Em sembla que he tingut un problema amb el teu nom :p

Anònim ha dit...

Jo Mateixa, i també m'he canviat el nom!!! I gràcies pels bombons!

Jaja, Laia, tens tota la raó, amb això que els petits detalls amansen les feres. Se m'ha passat l'estat borde. Ara estic en estat... Llum normal? Mig enfonsada per caure sempre en el mateix error: obrir la porta de bat a bat, fer un favor a algú i... veure que aquest algú et tracta com un drap brut. I ara és la fase de dir-me idiota per no haver tancat la porta (o per haver-la tornat a obrir).

Tirai, em sembla que tens raó. Em sembla que no podria ser borde per sempre, i suposo que això és bo. I això del nom... Això em passa per anar canviant el nom!

Per cert, no m'agrada massa la foto del meu perfil. És massa... fosca? Si algú en troba alguna de més clara, li agrairé :-)

Sabeu què? Faig un post amb el comentari :-)