Un divendres. Sí, això ho recordava, havia sigut un divendres. També recordava que havia sigut a la primavera. I que feia setè. Ai, ara els nens ja no fan setè!
Una dona em va dir la data. D'uns quaranta i tants anys. Alta, molt alta. Cabell fins a la cintura. Faldilla curta. Què carai! Fandilla curta. Jo sempre li n'he dit fandilla. Curta, molt curta. Botes altes. Cinquanta anells a les mans, tots amb pinta de ser bons.
Es va mirar el paper. 26 d'abril de 1991, em va dir. Em va fer gràcia saber-ne la data exacta.
L'endemà algú va venir i em va regalar Momo. I jo estava contentíssima. Sí, Momo. Vaig intentar començar-lo a llegir, però estava marejada, no em podia concentrar.
Tot i que va ser el primer llibre que vaig llegir després.
Aviat ja en farà... 17 anys!
dimecres, 23 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
3 comentaris:
Un llibre preciós, l'Ende és genial! Per si de cas en van fer la peli, que està molt bé, per ser una peli, re l'aconsello!!!! Petonets!
Mmm... vuit mesos exactes! és el que se m'ha ocorregut en llegir el títol :P
Sí, zel, a mi em va encantar, el llibre.
Jaja! Laia, et prometo que després d'escriure-ho he comptat mentalment si tu ja hi eres :-) Jo tenia... 12 anys i 8 mesos :-)
Publica un comentari a l'entrada