Septimus

Aquest és un llibre màgic, i mai més ben dit.

Septimus és el setè fill de Silas Heap, que a la vegada era el setè fill dels seus pares. Per què és important, això? Doncs perquè, pels mags, el setè fill del setè fill té poders especials. A més, Septimus està predestinat a salvar el món d'un dolent molt dolent, que és Dom Daniel.

Però Septimus mor el dia que acaba de néixer (realment mor?) i aquell dia el seu pare troba una nena acabada de néixer (qui és la nena realment?)

És un llibre ple de màgia (això ja ho he dit). Ple de mags amb els ulls verds i de bruixes d'ulls blaus. La resta de gent tenen els ulls foscos.

Un llibre ple de contes. Una nena que sempre ha somiat ser princesa, que juga amb una amiga a que la seva mare les va abandonar de petites i realment són princeses. Una nena que no s'assembla a cap dels seus germans. Una nena que vol ser maga, com els seus germans. Però és diferent. Fins que descobreix la veritat...

Un nen que ha viscut una infància molt dolenta fins que és "raptat" per uns mags i un fantasma. Un nen que mica a mica va veient que té poders màgics. Un nen... que em recorda a en Harry Potter.

Uns dolents molt dolents que van matar a la reina. I un mag dolent que s'ha deixat agafar per l'obscuritat.

Un servei de correus on els missatges són enviats per rates que reciten els missatges.

Uns animals fantàstics, que parlen.

Passadissos secrets.

Fantasmes que només poden veure els bons. I algun fantasma que s'ho passa molt bé fent-li la vida impossible a en Dom Daniel.

Una maga extraordinària una mica especial.

I fantasia. Molta fantasia.

El recomano a tots els nens (de totes les edats, inclús els que sou com jo o més grans, només cal somiar). La veritat és que, un cop acabat, m'he quedat amb les ganes de tornar al principi i rellegir-lo.