divendres, 17 de febrer de 2006

Hauria...

No té cap sentit. "Hauria d'haver fet això". "Hauria d'haver fet allò altre". "No pot ser que encara no hagi fet això". I així podria continuar fins l'infinit.

Però no té cap sentit. Sí, potser sí que ho hauria d'haver fet. Potser sí que podria haver fet moltes coses que fins ara no he fet. Però això ja no té remei. No puc tornar al passat i fer-les. L'únic que puc fer (fins que no patenti la màquina del temps que tinc a les golfes) és mirar endavant, cap al futur. Intentar fer tot allò que crec que hauria d'haver fet. Intentar fer allò que encara puc fer, encara que sigui tard. No serveix de res lamentar-se pel que no has fet. Lamentant-te perds un temps preciós per poder fer allò que no has fet encara.

Que ja és massa tard? Doncs paciència. Al cap i a la fi, lamentant-te no ho arreglaràs. L'únic que faràs lamentant-te és perdre un preciós temps per fer alguna cosa que potser algun altre dia et lamentaràs de no haver fet.

Així que el millor és agafar el toro per les banyes. Fer el que es pugui fer. Mirar al futur.

El passat? Cal tenir-lo present, però no lamentar-se. Que hauria de saber coses que no sé? Doncs cap problema, encara sóc a temps a aprendre-les. Que no he fet coses que hauria d'haver fet i encara hi sóc a temps? Doncs endavant. Encara que sigui tard, estaré contenta d'haver-les fet. Que ja no hi sóc a temps? Doncs tampoc en faré res de lamentar-me.

Passat, et tinc present, però no lamento el que no he fet. Tot allò que vaig deixar pendent, si es pot, es solucionarà. I si no es pot, per què preocupar-me'n?

Futur, allà vaig!

2 comentaris:

Zincpiritione ha dit...

Entre la teva màquina del temps de les golfes i el meu transmigrador que guardo secretament al calaix de baix de la tauleta de nit, podríem fer trontollar totes les estructures de la física moderna!

Bon capdesetmana, i a aprofitar-lo.... que ahir era futur, avui tot just comença a ser present i quan menys ens n'adonem ja serà passat!

Llum ha dit...

I tant, i tant! Per això hi són, les estructures, per fer-les trontollar :-)

Bon cap de setmana (ja no divendressssss) a tu també. I sí, a aprofitar-lo, encara que sigui per treballar. Perquè el post anava una mica de tot... de la feina i de la no feina. Aquest futur meu, aquest cap de setmana almenys, consisteix a treballar. A partir de dilluns, aniré mirant què és el que cal fer. Això sí, sempre aprofitant el temps!