dijous, 9 de febrer de 2006

Una sorpresa

No, no és just. Ho sento molt, però no és just. S'hi posi com s'hi posi qui sigui. No es pot dir "tinc una sorpresa per tu, però no te la diré fins tal dia". No, no i no!

Les coses es fan bé o no es fan. Què és això de crear expectatives? O es fa bé o no es fa: que tens una sorpresa? Doncs molt bé, el dia que sigui ja me n'enteraré, de la sorpresa. Però si comences a dir-ho... no, si comences a dir-ho, ho has d'acabar de dir! No es poden deixar les coses a mitges. Bé, i jo també em torno boja pensant quina serà la sorpresa.

El més probable és que si algú em diu "tinc una sorpresa" o "tinc una cosa per tu" o qualsevol d'aquestes coses, quan arribi el moment, jo m'hagi fet tantes il.lusions que la sorpresa sigui una tonteria comparat amb el que m'he imaginat. Perquè jo, si alguna cosa tinc, és imaginació per inventar-me històries.

Segur que si jo no sabia res, la sorpresa em fa molta il.lusió. Però ai! Si m'has dit que tindria una sorpresa... segur que em penso que és més del que és i llavors no em fa gaire il.lusió. Sóc una mimada, ja ho sé.

Així que, si us plau, no em diguis que tens una sorpresa per mi! No em diguis que m'ho diràs tal dia! Calla. I el dia que sigui em dones la sorpresa. Jo estaré molt més contenta. Seguríssim.

9 comentaris:

solarist ha dit...

Les millors sorpreses son aquelles que son veritables sorpreses!

estranya ha dit...

Això mateix volia dir. Per què us entesteu a dir el que jo he dit en no sé quants paràgrafs en una frase? Llavors m'agafa complex de cotorra :-)

Dan ha dit...

je je. T'estan putejant, pero es tant divertit veure com l'altre pateix i es menja el tarro....

estranya ha dit...

Ui... Crec que no... Vull dir, que sí que me puteja que em diguin "tinc una sorpresa per tu" (o alguna cosa semblant). Però no crec que qui té la paella pel màneg (o sigui, qui sap la sorpresa) es diverteixi amb això. Almenys no en aquest cas. O potser sí, jo què sé!

Zincpiritione ha dit...

Quina gran veritat! Quan t'ho diuen et comences a imaginar com deurà ser la sorpresa i sempre acabes defraudat... i fa una ràbia!!! Et queda aquella cara de... "ah! era això... no m'ho esperava pas..."

Labmaniakes ha dit...

Jejedjejej!I tant!Quina ràbia...ara no pots parar de pensart que t'espera alguina cosa i montar-te historietes sobre això...és difícil però no ho facis!!!En fi, que ja sé que és impossible!Tens raó, no es fa, és pitjor la incertesa, però bueno, com que saps que és una cosa bona doncs no t'hi capfiquis, pitjor seria si et diguéssin que t'han de donar una mala noticia i no te la donéssin fins el dia tal,no?

estranya ha dit...

Doncs sí, Zinc, em sembla que em quedarà aquesta cara :-(

Quanta raó, labmaniakes! Jo vinga a inventar-me historietes. I és impossible no fer-ho. El problema és que em munto uns merders, jo soleta... Però sí, pensaré en positiu i creuré que és millor això que no pas saber que m'han de donar una mala notícia :-)

Labmaniakes ha dit...

Ja t'han donat la sorpresa o que?Suposo que no!O si...era tan important o poc inportant com ja imaginaves???Ja ens explicaras si se t'ha passat la intriga!!!

estranya ha dit...

Ostres, quina memòria!

D'aquí a una estona escric un post :-)