diumenge, 5 de febrer de 2006

Complex de mama

Tu fas la teva vida, vas a la teva. Però, de cop, un dia, et trobes enmig d'un lloc i t'entra un complex de mama que no saps com s'ha ficat aquí, però que et molesta una mica.

Què entenc jo per "complex de mama"? Doncs aquella situació en la que et ve algú demanant-te alguna cosa, alguna cosa d'aquelles que les mames sempre tenen.

I no, no em refereixo només a nens petits (que també). És que avui he tingut complex de mama amb 5 persones... dos de les quals amb edat per ser el meu pare!

Primer un nen, que tenia un problema. Un problema molt petit. Però que ningú no li solucionava (o no se n'adonava). El veig, li resolc el problema, se'm mira i em dóna les gràcies. Comença el complex de mama.

Poc després, un altre nen té un altre problema. Hi vaig. Li explico com solucionar-lo. Detecto una mica d'escepticisme a la seva mirada. Li dic que li pregunti a algú altre. Però no, el nen confia en la meva paraula.

El dia continua. Gent que em continua demanant si tinc això o allò altre. Gent que em pregunta coses. Gent que es creuen que tinc la resposta a determinades preguntes. Preguntes que en alguns casos sé contestar, però en d'altres...

El complexe de mama es transforma en un somriure quan algú es gira i em pregunta:

- És per aquí, no, on he aparcat el cotxe?

Me'l miro i somric. No puc fer res més.

- Tu mateix. Jo no ho sé, on l'has aparcat. Si ni tan sols sé quin cotxe tens!

Jo no ho sé tot. Jo no porto de tot. Jo no tinc la resposta a tots els enigmes. Jo no sóc pitonissa. Si no saps on has aparcat el cotxe... no m'ho preguntis a mi, que jo no sé pas!


PD: Sembla que el blogger té algun problema amb els comentaris. De totes formes, amb les tonteries que dic, tampoc espero cap comentari. Algun dia tornaran a funcionar, els comentaris. O no. El senyor blogger dirà.

11 comentaris:

pere ha dit...

Això és spammer: l'estranya no és la mama de ningú, encara. I els de blogger ens han fet boicot.

solarist ha dit...

Ui, no hi falta un post aqui?

estranya ha dit...

No, pere, no sóc la mama de ningú. Per això dic que tinc complex de mama. I sort que tinc algú que em corregeix les faltes...

Sí, solarist, falta un post. El blogger l'ha fet desaparèixer. I jo no l'he esborrat. No m'agrada esborrar posts, malgrat que algun cop ho hauria de fer. Però... ara em fa ràbia que hagi desaparegut!

mesmarge ha dit...

Si el que volen aquests que demanen són diners, digues que no, fes-me cas.
Salut

Dan ha dit...

Quan veia que no anaven els comentaris vaig pensar en preguntar-te com fer-ho... pero veig que hauria sigut pitjor! T'hauria incrementat el complexe de mama!!!
;-)

erakkia ha dit...

doncs jo no se perquè no podia entrar a cap pagina del blogspot, misa no entiende...
a mi no em pasa exactament aixo, si no em que fan preguntes d'allò mes inversemblant amb cara de que "tu segur que ho saps" a vegades o sé.... i a vegades no, com tothom.

imma ha dit...

nena tinc polls!! quina ràbia!! quina picor!! aaahg aaahg aahg!!!

Zincpiritione ha dit...

El meu boli Bic, vermell i sense tapa, Estranyaaaaaaaaa!!! tu segur que deus saber on és! ;-)

estranya ha dit...

Tranquil, més marge, no era diners el que em demanaven.

Jajaja, Dan, potser sí. Però jo estava tan perduda com tu.

No ho sé, erakkia, aquests dies el blogger estava una mica xungo. Espero que estigui millor a partir d'ara. A mi les preguntes inversemblants també me les fan. Sóc la última sortida... acostumo a saber coses rares, però no les que he de saber.

imma! Hi ha uns xampús antipolls que van molt bé :-) Si fos la teva mama te'n compraria... però tampoc sabria on portar-te'ls :-)

Zinc, no en tinc ni idea d'on és el teu boli sense tapa. I això que he mirat una mica a veure si hi veia alguna cosa en el codi de la teva pàgina. Has mirat si algú altre amb la mateixa plantilla el continua conservant o l'ha perdut? Per cert, la mama de la iaia seria la besàvia, no? Que tan gran no sóc! :-)

Jo el que he perdut ha sigut un post. Prometo que jo no l'he esborrat. Serà que al blogger no li agradava el post de bona nena? En fi, jo sóc incapaç de tornar-lo a escriure, així que es quedarà perdut en el món cibernètic. Algú sap on és? Mamaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Labmaniakes ha dit...

L'has descrit molt bé aquest complexe de mama...jo l'anomenava complexe de monja fins avui però crec que a partir del teu comentari li canviaré el nom!Jeje!No sé si és que hi ha persones amb un cartellet al front en el que diu "jo et vull ajudar" o que, però és veritat quede vegades tot conspira perquè tu hagis de solucionar els problemes dels altres...en fi, la part positivia és que també et sents útil!(bueno, si aconsegueixes ajudar...);P

estranya ha dit...

Ostres, per mi el complexe de monja és una altra cosa.

Però sí, jo a vegades sembla que porti el cartellet al front. No només el de "jo et vull ajudar", sinó el de "jo tinc el que et fa falta" o el de "jo sé la resposta als teus dubtes".